http://www.myspace.com/stornoway

Ens hauríem de remuntar uns tres anys enrera quan vaig començar a escoltar a aquesta banda d’Oxford, Anglaterra. Era aleshores un dels més prometedors joves grups que sortien d’Anglaterra, més concretament, de la (re)coneguda universitat d’Oxford. Vaig arribar a ells gràcies al gran gust que tenen els organitzadors del festival anglès Truck, que cada estiu té lloc a prop de l’esmenada ciutat universitària anglesa.

A primera escolta em vaig enamorar d’Stornoway. Una instrumentació un tant minimalista i acústica. La inclusió desacomplexada de violins i trompetes, la veu potent, dolça i pastoral del seu líder Brian Briggs -una de les veus dels nostres dies, sense cap dubte-, un refinat sentit de l’humor, molt anglès, i, per damunt de tot, unes cançons com a punys, d’aquelles que només són capaços de fer els més privilegiats. Cançons que van directament al més profund del teu subconscient per quedar-s’hi per sempre.

I han passat uns anys, i hem pogut veure com els al·lots que auto-editaven un single varen començar a tenir més i més públic, a passar de fer un especial per a la BBC Oxford a ser nomenats com la millor nova banda del Regne Unit per la BBC nacional i, finalment, a fitxar per la discogràfica 4AD amb la qual cosa tenim aquí, a la fi, el seu primer llarga durada, “Beachcomber’s Windowsill”.

I no ens podem sentir decebuts. Per al seu debut Stornoway han tirat d’alguns dels millors temes dels seus enregistraments casolans dels darrers anys. Hi apareixen alguns “clàssics” (abusant un poc del terme) com We Are The Battery Human (en la línea de H.G Wells o George Orwell), Here Comes The Blackout (la primera cançó que un servidor va escoltar, meravella acústica), The End Of The Movie (una altra de les meves favorites) o Watching Birds (història real de l’ornitòleg líder de la banda i les seves rareses privades). Llavors trobam els temes que els han catapultat a la seva posició actual, temes que són “bigger than life” com Zorbing, I Saw You Blink i Fuel Up (els tres temes amb que obren el disc i que són tan brutals!). I això no és tot, entre la resta de temes encara trobam alguna joieta com el tema melancòlic i èpic que tanca el disc, Long Distance Lullaby i que recorda al millor dels vells temps d’una banda per a mi tan estimada com Okkervil River, de qui encara no he deixat d’escoltar els seus tres primers discs. Or pur.

Si tot és meravellòs, com així no tenen totes les estrelles? Perquè de 11 temes només n’hi ha 3 que no coneixíem ja els fans, i això és una putada. Com hagués flipat si mos haguessin entregat 10 temes nous! Però haurem d’esperar una miqueta… que no sigui molt please!

Vos deix amb un clip en directe d’ells interpretant I Saw You Blink perquè vos caigui la babeta: