http://www.myspace.com/snowglobe

Seguim recuperant el temps perdut i rescatant discs de l’any passat i em venia molt de gust xerrar-vos d’Snowglobe, un grup americà de Memphis que ja va produir uns discs molt interessants uns anys endarrere i que el 2009 varen publicar un EP preludi del que serà el seu quart llarga durada, cosa que, sigui dit de pas, tampoc no és gaire segur perquè per a un fan, Snowglobe és una banda complicada de seguir. Mai no arribes a saber què passarà… o què ha passat. Però vaja, el que està clar és que aquesta petita col·lecció de cinc cançons sota tan llarg títol és un dels enregistraments que més han perviscut dins la meva banda sonora particular.

Snowglobe és la feliç unió de dos amics músics, Tim Regan i Brad Postlethwaite. Tots dos són molt bons compositors i cantants. Junts fan un folk-pop força psicodèlic. Cada un d’ells té una personalitat fàcilment identificable: Postlethwaite és el més psicodèlic dels dos i el que tira més cap a les anades d’olla, mentre que Regan té uns peus més a prop de terra.

De No Need To Light… (2009, Makeshift Music) dir que pràcticament no té despercidi: Nothing I Can Do em recorda a Bishop Allen; Seems Like és un preciós folk molt ben cantat; Teenage Queen amb tot de sons d’aparetets i un riff de guitarra ben marcat és un single en potència; Get It On és una joia pop, senzillament preciosa i infecciosa com poques; i Ms. June Remastered és un rock orquestrat força èpic que podria recordar a Shearwater. Només Comforted Full Version flaqueja un poc.

Us deix amb un avançament del seu proper disc, la cosa pinta mooolt bé!!! I feu-vos seguidors de Snowglobe. No us decebran!

Publicació:29/05/2007
http://www.myspace.com/snowglobe

No està gens malament descobrir una banda amb la frescura d’Snowglobe que fa la música que sembla que els passa per l’arc de triomf fer, i que no està mal. Desenfadats i eclèctitcs, no és d’extranyar que s’asocií el seu nom amb The Flaming Lips. Però, Snowglobe són bàsicament dos cantautors i amics de la universitat: Tim Regan i Brad Postlethwaite. En general la seva és una música directa, temes pop-rock que no arriben als tres minuts, profusament adornats amb instrumentacions diverses que envolten la cançó real. Aquesta, la cançó, la melodia, és força clàssica i accessible. En els temes de Regan s’aprecia un “rock” molt més estàndard i influenciat pels clàssics (Tom Petty, Bruce Springsteen) i amb una veu que recorda molt molt a Jakob Dylan, mentre que les composicions de Postlethwaite són molt més etèries i remeten fàcilment a Sufjan Stevens. Tot i que la instrumentació circundant és comuna, apareixen indistintament teclats de tota mena, campanes, violins, metalls, fent del resultat una mena de so a lo Okkervil River, la veritat és que un no deixa de pensar que aquí hi ha dos grups diferents, de tan marcada que és la diferència entre els dos líders d’Snowglobe.

Però l’oïda de Doing The Distance (2007, Makeshift) és realment agradable i inclou temes molt apreciables com Loaded Gun (pur Wallflowers); la progressiva Baby; la bellísima Aimless Sailor on poden apreciar-se les influències creuades de George Harrison i Neil Young; Rock Song que fa honor al seu nom; amb Big Machine ens trobam amb els Okkervil River més lluminosos.

Comentar que aquest disc fou enregistrat el 2004 però que per problemes discogràfics no ha vist la llum fins aquest any. Mentrestant, la banda no ha estat de braços plegats i ha tret un altre disc Oxytocin del qual potser parlarem un altre dia.