The Hazey Janes

THE HAZEY JANES
+ Senior i El Cor Brutal
Dissabte 30 d’octubre a les 22h
Teatre d’Alaró (com arribar-hi i on aparcar)
12 euros

Si una banda jove resumeix a la perfecció tot el llegat del rock i el pop escocès que va des dels Zombies fins a Teenage Fanclub, aquests són The Hazey Janes, qui, prenent el seu nom d’una cançó del malaurat Nick Drake, posen tot el seu talent i el seu encant a cada actuació. Aquest quartet està encapçalat per dos líders que exemplifiquen l’essència de la banda, Andrew Mitchell, és un guitarrista ferotge i un cantant prodigiós, i al seu costat Alice Marra és tot glamour i sofisticació pop.

Per als habituals de Pecan Pie, The Hazey Janes ja són vells coneguts perquè fa exactament dos anys deixaren extenuats al públic que els va anar a veure a Lloseta. Aquestes dosis de power-pop sumament elèctric, amb unes veus portentoses i molt ballable, provocaren una allau de venda de CDs i marxandatge a la sortida del concert. Tothom sortia amb un somriure dibuixat a la cara.

En aquesta segona visita The Hazey Janes ampliaran el seu repertori tocant temes del que serà el seu tercer llarga durada, acabat d’enregistrar aquest estiu i pendent encara de publicació. Cançons noves que s’afegiran a les ja segures “TV/Radio”, “Fire In The Sky” o “New York”, veritables bombes power-poperes que quasi tombaren els murs de Lloseta.

The Hazey Janes protagonitzaran també la primera sessió de vídeo que Pecan Pie vos oferirà. Aprofitarem la seva visita per enregistrar-la i en els propers mesos vos la podrem oferir a través de la nostra web.

Senior i El Cor Brutal

Però això no acaba aquí perquè els il·lustres Senior i El Cor Brutal, que per desembre de 2008 presentaren el seu primer disc “L’Experiència Gratificant” tombant en la seva actuació com a teloners la dels Wynntown Marshals, es preparen per intentar noquear també als Hazey Janes. Ho tenen més complicat, però si ofereixen un set equiparable al que vàrem poder gaudir una horabaixa d’hivern de 2009 al seu local d’assaig, els Hazeys se poden preparar. Rock tocat amb convicció, mestria i una excitació impressionants a càrrec d’una banda feta amb noms il·lustres provinents de l’underground valencià (Euro Thrash Girl, Landy i altres).

No voleu perdre-us això.

Els que viviu pel llevant mallorquí i Alaró us queda lluny, no dubteu a veure Senior i El Cor Brutal incendiant S’Altrebar, el temple rocker de Portocolom, divendres 29 a mitjanit perquè serà digne de recordar.

Si encara queda algun indecís, que s’ho faci mirar!

Webs:
http://www.myspace.com/thehazeyjanes
http://www.myspace.com/seniorthesinger

Clip:

Pòster:

* Moltes gràcies a Silvio Sarralde i a Jorge García Femenía per les fotos. Sense vosaltres no hauria quedat testimoni gràfic!

Aquest quart any de vida de Pecan Pie es va tancar amb el concert de The Wynntown Marshals i Senior i el cor brutal. Els finals d’any sempre et fan tornar la vista enrera i fer balanç i aquest 2008 ha estat un any musicalment molt fructífer per Pecan Pie. Les quatre cites organitzades han suposat més feina que mai, però les satisfaccions han compensat amb escreix. Primer de tot pels mateixos artistes, immediatament després pel públic. Potser més fins i tot que gaudir dels concerts és la cara de satisfacció després d’un concert dels espectadors i els comentaris en sortir.

En aquest sentit, el concert dels Wynntown Marshals i de Senior va ser un altre èxit, perquè els espectadors que vencent en un poc agradable vespre hivernal la natural peresa mallorquina, varen animar-se a anar a Sa Pobla, varen sortir de la sala amb una satisfacció marcada, i això és fantàstic.

Els primers en eixir a escena foren els valencians Senior i el cor brutal. Lo brutal és que tot just uns minuts abans havien aterrat a l’aeroport de Palma, havien arribat a Sa Congregació i fet una prova de so curta ja a punt d’obrir les portes al públic. Senior & co. estaven emocionats perquè aquesta trobada era també la inauguració oficial del seu primer CD “L’Experiència Gratificant” (Malatesta Records, 2008) i per increïble que sembli va ser al petit camerino de Sa Congregació on obriren el paquetet i per primera vegada varen tenir el CD a les mans… CD que després es va vendre, i amb molt èxit, a la sortida.

El concert de Senior va ser excel·lent, la banda és una perfecta màquina d’executar rock’n'roll, les cançons que composa Senior són d’una gran qualitat i demostren un talent com a singer-songwriter natural i cultivat, i amb l’avantatge d’entendre fàcilment unes lletres cantades en la nostra llengua. El resultat, un concert on el públic s’ho va passar d’allò més bé i on a cada punt se m’acostaven els Wynntown Marshals (que no entenien ni una paraula) i em feien el signe de OK amb el pulgar per amunt.

Moment especial: Quan, presentant el seu tema “Els més grans”, Senior diu “En valencià diem els grans, en mallorquí we love pecan pie“. Personalment un dels moments emocionants perquè no només artísticament sinó com a persona, Senior -Miquel Àngel Landete- ha estat el descobriment de 2008… i per ésser just, he de donar les gràcies a en John Tirado per això.

Després de deixar l’escenari Senior, varen pujar els escocesos The Wynntown Marshals. Els Marshals són la nova encarnació d’un dels grups més especials que hagi tengut el privilegi de conèixer, The Sundowns. Quin potencial tenia aquella banda!!! Tenien allò especial que tenen només alguns, pocs, un “quelcom” que varen plasmar en un excel·lent disc que se diu “Calabasas” del que tenc dues còpies. Una de les dues la regal al primer que s’interessi i ens escrigui demanant-la. El cas és que per “diferències personals” dos dels membres dels Sundowns varen deixar el grup (un d’ells és Ross Taylor, ara a Dropkick, de qui muntam concert per febrer, no us el perdessiu!). La resta de membres amb dos nous reforços han muntat The Wynntown Marshals. Part de la màgia s’ha perdut pel camí. Els Marshals són molt bons i tenen una qualitat vocal i instrumental indiscutible, però aquesta orientació un xic més madura i seriosa tenia el seu contrapunt més gamberro i roquer en el temps dels Sundowns.

Però el concert va ser impecable. Varen aconseguir fins i tot que alguns del públic preferissin estar-se drets al passadís de Sa Congregació ballant a lo country enlloc d’estar-se asseguts a les cadires. Al bis final, amb versió de Neil Young, amb fallo inclòs, la banda estava pletòrica.

I això és tot. Agrair molt sincerament l’ajuda de’n John Tirado (gran amic), de’n Nacho per la pedal-steel (la vàrem trobar al final!) i de Mr. Josep Self per salvar-nos “in extremis” amb la bateria. Gràcies a tots!

Ens encanten les llistes! Estic fart de llegir gent lamentar-se d’haver de fer llistes… a Pecan Pie ens flipen les llistes; ens fan repassar tot el que hem escoltat un any, ens fan mirar la data del CD per no xerrar d’un disc de 2007 pensant que és de 2008… i ens encanten les llistes del altres, per descobrir allò que no havíem vist.

A més, fer llistes és com debatre sobre si Hulk és més fort que Superman: no durà enlloc però ens divertirem una estona!

Au idò, sense més dilació aquí teniu algunes llistes:

Millor disc de 2008:
1. “Travel In Herds” Hymns
2. “Friday Night Lights” Attic Lights
3. “In Field & Town” Hayden
4. “L’Experiència Gratificant” Senior i el Cor Brutal
5. “Owl & Timber” The Parson Red Heads
6. “Lucky” Nada Surf
7. “Breaks To The Moon” The Shivers
8. “Dot The I” Dropkick
9. “Loveshines Firefly” Petit
10. “The Felice Brothers” The Felice Brothers

Millors cançons de 2008:
1. “Quan no saps lo que tens” Senior i el Cor Brutal
2. “Good Vibes” Dropkick
3. “Walkie Talkie” Attic Lights
4. “All Ye People” The Weather Underground / Red Cortez
5. “Try Try Try” The Accident That Led Me To The World

Concerts:
1. Jeff Tweedy @ Auditòrium de Palma
2. The Hazey Janes & My Dear Flotsam @ Teatre de Lloseta
3. Nada Surf @ Teatre de Lloseta
4. La Búsqueda @ Claustre de St. Francesc de Muro
5. Senior i el Cor Brutal @ Sa Congregació de Sa Pobla

Altres:
1. El nou folk-rock cantat en català de Senior, Isaac Ulam, Oliva Trencada, etc.
2. Nous grups mallorquins com l’Espinale, Marlovers o Astrolabio.
3. La programació de Fona, i sobretot el fantàstic sold-out del 3×33
4. Decepcions: El cartell de Sant Sebastià 08 (i 09!), no tenir una bona sala de concerts a Palma

Per cert, no deixeu d’enviar-nos les vostres llistes… queremos saber! ))

Keith Benzie (Wynntown Marshals)

The Wynntown Marshals (Escòcia) + Senior i El Cor Brutal (València)
Dijous 11 de desembre, 21:00h
Teatre Sa Congregació (Sa Pobla)
Preu: 10 euros (reserves en línia)

The Wynntown Marshals són sens dubte el refugi d’allò que es va anomenar “alt.country” en aquest costat de l’Atlàntic. Aquesta banda escocesa remet directament a una mena de so que la primera meitat dels anys noranta es va començar a escolar dins de les emissores de ràdio americanes i que en pocs anys va inundar la música alternativa: allò que ara en diuen “americana”.

Sí i no. Perquè The Wynntown Marshals no sonen a Devendra Banhart, ni a Okkervil River. No, escoltar-los es sentir-se immediatament transportat als anys daurats dels Jayhawks, de Tom Petty & The Heartbreakers, del Ryan Adams dels seus millors moments amb Whiskeytown o de la màgia de Jeff Tweedy i Jay Farrar junts a Uncle Tupelo. I no cal dir més… bé sí: que no són un exercici revitalista sinó revisionista, i sobretot, de diversió. D’aquí el fet d’atrevir-se a versionar ni més ni menys que als Felice Brothers, entranyables macarres novaiorquesos o ver una versió del clàssic del “hair rock” de L.A., ni més ni menys que “The Ballad Of Jayne” dels L.A. Guns.

Senior i El Cor Brutal

Per altre costat, i en aquest cas és molt difícil parlar de teloners, tenim Senior i el Cor Brutal. Si The Wynntown Marshals fan el millor country alternatiu d’aquest costat de l’oceà, Senior i el Cor Brutal fan el millor del Mediterrani. Senior (àlies de Miquel Àngel Landete) és un inquiet valencià conegut sobretot com a guitarrista de la coneguda banda Euro Trash Girl, però que també ha conduit un fals documental sobre un mític músic valencià que recorregué els Estats Units (cosa que li va permetre fer un coast to coast d’aquell país, tot entrevistant músics a Nova York, Louisville, Nashville, L.A., etc). Com que això no li bastava, Senior està portant una carrera musical paral·lela que ja el portà a Mallorca el passat mes de maig (aquí podeu veure crònica i fotos) a fer-nos riure amb “València eres una puta” o “El signe dels temps”, a emocionar-nos amb “El cant del consol” i a sentir el pur rock’n'roll amb “Quan no saps lo que tens”. Ara ve amb disc sota el braç, L’experiència gratificant, i amb tota la banda… i és una banda de rock que tira d’esquena!

Reserves en línia
http://www.myspace.com/thewynntownmarshals
http://www.myspace.com/seniorthesinger

Fotos: Gundula (gràcies!) i Pecan Pie

M’he promès a mi mateix que no escriuria enfadat pel poc públic que va assistir al concert palmesà de Senior, primer de l’artista valencià a Mallorca i, després d’uns dies de certa frustració, m’han vengut ganes sinceres de fer aquesta crònica. Per si no ho sabeu, tota la història comença a València quan Senior i John Tirado compartiexen escena en tres cites pel País Valencià, força exitoses segons tenc entès. Entre l’artista valencià i l’americà-mallorquí hi hagué sintonia i John volgué muntar una rèplica a la nostra illa, per a la qual em va oferir col·laborar. Fou la música de Senior, a més de l’amistat a en John, el que em feu decidir a donar un copet de mà que en realitat no es veié per dissort.

Quant a John Tirado, assumí un paper de teloner i va aprofitar per presentar els temes del que serà el seu primer disc en solitari, que esperem que aparegui el 2008. Als que fa temps que el seguim cançons relativament noves com Jodie, Winter By The Sea o Dissolve ja ens semblen del seu cançoner habitual. Com sempre, en John només amb l’acústica i la seva gran veu, omple l’escena.

Lo de Senior és diferent. Supós que cal no tenir complexes per poder acceptar un cantautor valencià que canta en valencià i que beu del millor de la cançó d’autor americana. Me’n vaig adonar ràpidament que a mi no tan sols no em va semblar extrany, sinó que, ans al contrari, era com això que sempre m’ha corprès, però fet més proper. El cas és que Senior va tocar molts dels temes del seu disc L’experiència gratificant, molts d’altres que no apareixen en aquest disc i un grapat de versions que fàcilment us ajudaran a situar-lo. Segur que me’n deix alguna però caieren versions valencianitzades de M. Ward, de Will Oldham i d’Iron & Wine.

Mentre durava el set, Senior no deixà de conversar amb un públic una mica fred, tot intentant rompre el gel, però era un gel espès, mal de rompre i potser només el va esqueixar una mica. Llàstima.

Personalment crec que va fer una demostració de molt talent i les composicions pròpies i alienes se mesclaven de forma tan natural que era pràcticament impossible de distingir-les. Si bé va tocar l’acústica, els millors moments els aconseguí amb una preciosa guitarra elèctrica de finals dels 50, d’aquelles de l’època del rock’n'roll, amb un so càlid i visceral alhora. Senior no té la veu de John, però ho compensa amb l’estomac que li posa a la interpretació.

Senior a Llubí: El cant del consol

A l’actuació del Sans, s’ha d’afegir una altra el dia següent al Cafè s’Acústic de Llubí. Pensava jo que si el públic de Palma havia estat fred, no passaria el mateix amb el d’un poble, on potser Senior trobaria terreny propici a un humor més directe. Però l’artista dissabte donà una lliçó ben diferent. Un set més curt, només a base de l’acústica, més farcit de temes propis que de versions (només record una de M. Ward, diferent que la del dia anterior) i que evocava tristor. El públic fou majoritàriament indiferent, llevat d’uns pocs, els més majors del local, els quals, tot i poc preparats per l’espectacle que veien, se sentiren indefectiblement tocats a dins per l’atormentada ànima del valencià.

Al final, només un grapat de mallorquins hauran escoltat Senior. Massa pocs. Tant de bo hi hagi una segona part qualque dia, prest.

Aquest divendres tendrem la possibilitat de gaudir d’una estrena molt especial a Ciutat. Es tracta del concert que el valencià Senior i John Tirado compartiran a l’escenari de l’emblemàtic Teatre Sans.

Tot va començar perquè Miquel Àngel Landete (Senior) i John Tirado compartien una forta admiració pel grup americà Guided By Voices (si sou seguidors de The Nash coneixereu de sobres aquesta dada). La qüestió és que d’aquesta admiració comuna va néixer la idea de convidar John Tirado a fer una sèrie de concerts pel País Valencià on Senior encetava les nits. Aquests concerts varen tenir lloc el passat febrer. Ara, John Tirado torna la convidada al seu amic i podrem veure una versió emirallada d’aquelles dates al Teatre Sans.

Quant a Senior dir-vos que està al món de la música des de fa un grapat d’anys, tocant en diverses bandes de rock alternatiu del País Valencià com Surfer Joe, Landy i sobretot els coneguts Euro-Trash Girl (nom extret d’un tema de Cracker). Ara com a Senior, continuen predominant les influències americanes, tant les roqueres com les del vessant més singer-songwriter (versiona Tom Waits i M Ward) amb una característica poc habitual: canta en valencià (o en català de València, com volgueu).

Així doncs acompanyat de la seva Gibson Les Paul del 77 i un bon grapat de temes, enregistrats recentment a Montevideo per formar part del seu primer llarga durada, Senior es presentarà per primera vegada davant el públic mallorquí acompanyat per John Tirado, qui també aprofitarà perqué sonin alguns temes del seu proper disc en solitari “Slow Motion Party”.

Així doncs, molta música, en anglès i en català per a un concert que recomanam efussivament des de Pecan Pie.