Ha començat un nou any i en els 12 mesos que ens queden per davant han de passar moltes coses: algunes les podem preveure; d’altres segur que no. A final d’any segur que parlarem d’alguna cosa que “pensàvem que” i al final no ha sigut i sobretot, parlarem de nous grups i artistes que ens hauran sorprès perquè no els coneixíem.

La guia Pecan Pie del 2009 pel que fa a artistes locals és aquesta:

Nous discs: Esperam amb esperança (val la redundància?) els nous treballs de L.A., John Tirado i My Dear Flotsam.

L.A. s’ha marcat el repte de trencar amb aquest nou treball el que és l’aïllacionisme tradicional dels grups de les illes i arribar a fer-se un espai en el complicat mercat espanyol. No serà per manca de talent i actitud. En justícia hauria de fer-se lloc. Els temes del nou disc valen molt!

John Tirado debutarà en solitari amb el seu primer disc sense l’etiqueta de The Nash. Lo de solitari és un dir perquè per a l’enregistrament del disc s’ha fet envoltar de bons amics i músics de l’illa Pablo Ochando, Toni Toledo, Damià i Carlos Tejedor i un llarg etcètera. Esperam amb ànsia aquest nou disc que portarà per títol “Slow Motion Party”.

Quant a My Dear Flotsam, aquesta banda mig-madrilenya mig-toledana amb el seu líder David Goodman implantat a Mallorca, després d’una sèrie de maquetes brillants, entren finalment a enregistrar nou disc a principis de 2009, per tant és d’esperar que l’àlbum es publiqui cap a la tardor o l’hivern. Esperarem amb ganes perquè són un dels grups amb més talent i actitud sobre l’escenari de la nostra illa.

Disc que han de fer el seu camí:

A finals de 2008 varen aparèixer alguns discs molt interessants: Petit, Oliva Trencada,… que han de seguir fent el seu camí en aquest 2009. Especialment el de Petit, del que fins ara només hem pogut gaudir en un (molt bon) concert al teatre Xesc Forteza.

Promeses:

Nous grups que estan començant a sonar fort i que faríeu bé d’apuntar-vos a les agendes i no perdre oportunitat de veure’ls si actuen: L’espinale (rock canyer amb aires grunge i unes melodies que valen quirats), Astrolabio (Precioses melodies guitarreres a lo Jesus & Mary Chain i festa a l’escenari), White Bear (rock dur atmosfèrico-galàctic), Marlovers (amb el seu pop d’harmonies vocals) i Beach Beach (mestres del punk electrònic).

Aquesta és la triadella de Pecan Pie… però segur que hi haurà sorpreses grates durant l’any! Busque, compare y vaya a los conciertos!

* Agraïments a Daniel Nabil i Neus Fafa per cedir-nos les fotos del concert. Són genials!

Qui hagués dit que un diumenge de novembre Pecan Pie aconseguiria una important fita dins la seva petita història. Sense cap dubte les excel·lents condicions del Teatre de Lloseta i la programació estable i de qualitat que Fona manté en aquest indret són un atractiu pel públic, i a Pecan Pie ens estrenàvem en aquest indret… i volem repetir! Gràcies especials a n’Ana Espina per la seva involucració, dedicació constant i les seves atencions cap a nosaltres.

Ja anticipàvem en l’artístic que el concert dels Hazey Janes seria com aquell que tant ens va impactar l’any passat dels Attic Lights, però el que no sabíem i vàrem tenir el plaer de descobrir és que n’Andrew, n’Alice, en Matthew i en Liam són uns tios tan collonuts com aquells, i ens varen deixar un buit a dins el dia que ens despedíem. La seva curta visita queda ja farcida de memòries al nostre cap com per exemple quan innocentment m’havien fet la pregunta “Quin és el teu artista favorit de tots els temps?” i després, dins els camerinos del teatre em dedicaren una acústica, improvisada i emocionant versió de “In My Hour Of Darkness”, però sobretot l’estreta relació que establiren amb en Fernando, camarer del Cafè Al Vent on es passaren hores i hores cantant cançons tradicionals escoceses, cançons dels Bealtes, i d’altres mentre es servien canyes ells mateixos… o com varen dir al concert “Mahou the drink of Gods!”. Entranyables.

I el concert va ser brutal. Apabullant. Sonorament molt potent. Una demostració del millor power-pop que se pot trobar. Enllaçaren cançons dels seus dos treballs anteriors: l’EP homònim i el llarga durada “Hotel Radio”, a més del seu nou single “New York” i molts temes del que serà el seu nou treball que portarà per títol “Hands Around The City”, promet ésser un dels discs de 2009. A moments em semblava mentida que només hi hagués quatre músics a l’escenari. Els teclats de n’Alice, l’afilada guitarra d’Andrew i els magnífics jocs vocals de Liam, Alice i Andrew omplen un escenari com poques coses… quina veu que té Andrew!

És difícil descriure el concert però bastava veure les cares del públic. Una expressió de felicitat adornava les cares del públic, i això ens fa tant contents: aquest és l’objectiu de Pecan Pie!

Una menció especial mereix My Dear Flotsam… primer un agraïment a tots ells i molt especialment a David Goodman per haver acceptat amb només una setmana de marge incorporar-se al cartell, però sobretot pel soberbi concert que varen oferir. My Dear Flotsam són un terretrèmol en directe, unes cançons magnífiques i una banda que sóna superpotent. Per a molta gent assistent era la primera vegada que veien My Dear Flotsam i tothom a la sortida volia saber d’ells, i per a alguns, superaren fins i tot als escocesos! No varen ésser pocs els que mos ho varen dir! Per favor compreu-lis el seu disc, que vos portareu a casa un regal dels deus.

La galeria i el vídeo són testimoni de la que, fins a la data, ha estat la cita més exitosa de Pecan Pie.

12►

Vídeo de New York al Teatre de Lloseta:

The Hazey Janes + My Dear Flotsam
Diumenge 2 de novembre de 2008, 21h
Teatre de Lloseta
Preu: 10 euros (reserves en línia)

Dins d’aquesta explosiva tardor musical en què ens trobam (i que comentàvem a la nostra anterior portada) des de Pecan Pie hem volgut introduir la nostra aportació en forma d’un dels concerts que més il·lusió ens fa portar a l’illa.

Vàrem descobrir als escocesos The Hazey Janes gràcies al seu primer llarga durada “Hotel Radio” perquè tenia una petita col·laboració de Gary Louris (The Jayhawks, Golden Smog) i perquè havia estat enregistrat als estudis de Paco Loco a Cadis. A l’hora de la veritat aquests no són més que detalls anecdòtics perquè la música de The Hazey Janes parla per ella mateixa: amb dos caps visibles que porten el grup un cap a l’indie rock i l’altra cap al power-pop, amb unes harmonies vocals que no tenen res que envejar a les de compatriotes seus com Attic Lights o Teenage Fanclub i amb un “color” sixties en la seva música, és fàcil deixar-se portar per The Hazey Janes.

Si a això hi afegim un directe que vàrem poder descobrir que era explosiu, la veritat és que heu d’entendre que The Hazey Janes havien de venir a Mallorca sí o sí. I ara, prèviament a la sortida del seu segon llarga durada i d’una previsible pujada de la seva popularitat, hem vist l’oportunitat de portar-los en una data exclusiva (directes des de la seva estimada Escòcia).

L’energia d’Andrew Mitchell, l’estil pop d’Alice Clark i la potència de Matthew Marra i Liam Brennan donaran marxa a una nit de diumenge en la primera ocasió en què Pecan Pie es presenta al Teatre de Lloseta, i crec que és de justícia donar públic agraïment aquí a totes les facilitats i tota la col·laboració que hem trobat per part de Fona (responsables de la programació del teatre) i personalment de n’Ana Espina.

Com a aperitiu el grup mig-madrileny, mig-britànic implantat a Mallorca My Dear Flotsam ens presentaran els temes del que serà el seu primer LP (que estan actualment enregistrant) i que els varen valer per accedir a la final del concurs obert Rec&Play d’IB3 Ràdio aquest estiu. My Dear Flotsam són el millor complement per a The Hazey Janes perquè uns i altres practiquen alhora: la contundència, la melodia i les bones veus.

Mos veim tots a Lloseta rockeant amb The Hazey Janes & My Dear Flotsam!

Reserveu en línia aquí.

Vídeo de “New York” primer single “Hands Around The City”, que serà el segon disc de The Hazey Janes