Ja tenim aquí una nova edició del festival barcelonès Primavera Sound. De les moltes i creixents cites que se donen arreu de l’estat, aquesta és la que més atreu a Pecan Pie i motius no en falten. Hem comentat amb anteriors ocasions que la quantitat d’artistes que es donen cita a l’esdeveniment permet, com a un dels màxims alicients, descobrir noves bandes, a més de veure figures consagrades i també el retorn de “velles glòries”.

També és un festival en que molts mallorquins es troben any rere any.

Anem a destripar els punts forts de l’edició d’enguany segons nosaltres.

Si començam parlant cronològicament, els qui tengueu l’oportunitat de ser-hi abans del dijous no us hauríeu de perdre The Clientele, una gran putada que sigui el dia abans del començament “oficial” perquè aquesta és una banda que mereixeria poder ser gaudida pel gruix dels “primaveros”.

Del dijous destacam Voxtrot, Caribou i Eric’s Trip (amb la nostra amiga Julie Doiron) i també recordar que és el dia en què el nostre representant The Marzipan Man actuarà.

Divendres ja és el primer gran dia de festival. Per a Pecan Pie no hi ha cap dubte: si algú es perd l’actuació dels Felice Brothers (a la foto) és que no sap el que es fa. A banda podem destacar alguns noms molt interessants com Bishop Allen, The Rumble Strips, The Mary Onettes, Holly Golightly, Six Organs Of Admittance o Cat Power. Gratant una miqueta més podem trobar cosetes interessants com l’espanyola Russian Red, els veteraníssims The Sonics o Holy Fuck.

I dissabte les estrelles per a Pecan Pie són evidentment Okkervil River, però és un altre dia ben farcit de bons concerts. Com a sorpresa a descobrir apostam pels californians Port O’Brien i ningú no s’hauria de deixar perdre Scout Niblett ni el freak Lightspeed Champion. Hi ha altres gans noms aquest dia com Animal Collective o la diva Rufus Wainwright, per no parlar d’Stephen Malkmus o Buffalo Tom.

Ara que recentment s’han publicat els horaris no puc més que queixar-me amargament de com sigui possible que The Felice Brothers i The Mary Onettes coincideixin en hora divendres o que dissabte hagi d’escollir entre Okkervil River i Lightspeed Champion o entre Stephen Malkmus o Rufus Wainwright. Crec que no se miren gaire a l’hora de planificar els horaris.

Mos hi vorem?

Algunes crítiques:

- Okkervil River: The Stage Names
- The Felice Brothers: Tonight At The Arizona