Un conjunt de noves bandes angelines que trepijen fort

Després d’haver pogut repassar el que ha estat el millor de 2007 segons els nostres lectors, no podia quedar-me, com a editor de s’altraweb sense explicar-vos què ha estat per a mi el millor de 2007 musicalment. En primer lloc diria que MySpace ha estat l’eina de l’any. Gràcies a MySpace he pogut escoltar molts de grups que possiblement no hauria ni sentit parlar de no ser per aquesta meravellosa xarxa social.
I si dins del munt de música que he escoltat hi ha una *escena* que voldria compartir amb vosaltres. Fa un parell d’anys gràcies (un cop més) a Americana-UK vaig descobrir una banda californiana que em va encantar The Idaho Falls. Durant l’any passat la banda ha passat per un problema de separació dels seus dos caps visibles, Raymond Richards i Heather Goldberg, però afortunadament la cosa segueix endavant, amb la substitució de Heather per Angela Correa al grup, i potser durant 2008 veurà la llum un nou treball d’aquest magnífic grup. Durant aquest 2007 ha estat l’any en què Raymond s’ha dedicat més a muntar un estudi d’enregistrament a casa seva, a la ciutat de Los Angeles, anomenat Red Rockets Glare i l’escena de que us parlava són grups que per haver passat pel seu estudi o per ésser col·legues seus o perquè ell directament hi toca, tenen una relació directa amb Raymond.
El primer grup que full comentar és The Broken West, el seu disc “I’ll Can’t Go On, I’ll Go On” és un dels discs revelació de 2007 i actualment estan enregistrant el que serà el seu segon disc. The Broken West, que han enregistrat a l’estudi de’n Raymond, portaven abans el nom de The Brokedown i el 2006 sota aquest nom enregistraren un EP de sis temes brutal, “Dutchman’s Gold”, que us recoman que cerqueu. La potència, unes veus portentoses i una manera de fer cançons que recorden molt als vells bons moments de Wilco, són la targeta de presentació de The Broken West.
La segona banda que vull comentar i que és la meva preferida són The Parson Red Heads. Els Red Heads porten un rollo entre hippy i alternatiu que mola un munt. Són una bona colla (a la foto podeu apreciar-los). La bateria (una al·lota) i el líder són matrimoni i molt joves (vint-i-pocs), també hi ha una germana i el cunyat i Raymond Richards forma part de la banda (toca la guitarra i la pedal-steel). Tenen un magnífic disc, “King Giraffe” (éssent una fotografia de 1969 de la mare de Brette Marie, la bateria, la portada del disc) i estan ara mateix enregistrant un EP de sis temes. Els Red Heads contagien entusiasme i bon rollo amb la seva música i la seva actitud. Hi ha dues bandes més on toquen membres dels Red Heads que tenen interès: als Hungry Birds pren el lideratge un dels guitarristes de la banda i fan una música que recorda molt a Magnolia Electric Co. i, per altra banda, The Ghost Kings, són el grup paral·lel del líder dels pèl-rotjos, Evan Wray.
Tercer nom a tenir en compte. I per favor, molt atents perquè un dia pensareu… on havia sentit aquest nom abans? i la resposta serà, possiblement: a saltraweb. El nom de la banda és The Weather Underground, encara no han publicat cap llarga durada però tenen ja tres EPs i diversos vídeoclips que podeu trobar a YouTube. Fan rock’n'roll amb una actitud punk que pot recordar a The Clash. A mi personalment me recorden als escocesos The Hazey Janes en els seus moments més explosius. The Weather Underground han enregistrat a l’estudi Red Rockets Glare i tenen lo que s’ha de tenir: talent i actitud. Poden arribar molt enfora.
Li toca el torn ara a un duo de Los Angeles (fins ara tots són d’L.A.) que se diuen The World Record. Gran nom per a una molt bona banda que practiquen un pop-rock enganxívol. El seu disc també té un gran títol “Guitars Forever” i el primer tema és dels millors de 2007: We’re Number One. M’encanten els World Record i si podeu fer-vos amb el seu disc no m’ho tirareu en cara: són genials!
Només una banda més: Brothers And Sisters han enregistrat també al Red Rockets Glare però no són californians, són texans i se nota. Tenen el feeling aquest de l’estat de l’estrella solitària. Són un dels grups locals preferits de’n Will Sheff (Okkervil River) i el seu primer disc és magnífic (fantàstiques armonies vocals, una sonoritat molt ben aconseguida amb influències del folk dels setanta, del “americana” de principis dels noranta. També són una colla nombrosa com els Red Heads i s’anomenen uns i altres com “brothers” o “sisters” (el barbut Brother Will és el cantant i Sister Lily una de les vocalistes per exemple). Tenen enregistrat el segon llarga durada que se presentarà durant aquest 2008 i revisarem a s’altraweb.
I per acabar un parell de noms més perquè no s’acaba la festa aquí: Day Of Lions, els psicodèlics The Stevenson Ranch Davidians, The Monolators (i el seu alter-ego més folkie Cobra Lilies) i The Breakups.
A disfrutar!

http://www.myspace.com/redheads