Publicació: 15/09/2011

http://www.markmandeville.com/

Com saps que un disc t’ha agradat per damunt els altres? No per lo rompedor que és, no perquè la premsa especialitzada el marca com lo més de lo més, no perquè t’ho digui un connaisseur. Jo opin que quan passen els mesos i segueix al reproductor del cotxe i a les preferències del reproductor de MP3 i per suposat el tens copiat a tots els PCs per on passes. Un enganxe d’aquests és el que he tengut amb el nou treball de Mark Mandeville.

Crec que Mark Mandeville amaga un secret i és el de fer les coses aparentment senzilles. Rere l’aparença de disc d’una sonoritat country clàssica s’amaguen unes melodies que t’impregnen, te calen com la pluja fina fins de sobte estàs ben moll. Mandeville ja havia demostrar amb els seus anteriors treballs com a The Accident That Led Me To The World i, sobretot, amb el seu anterior disc en solitari, que era un gran trovador, però l’encert de Old Constitution és haver format una banda al complet en la que hi ha la seva habitual parella Raianne Richards als cors i baix, el guitarrista Zach Peckham que realment afegeix una paleta de colors acollonant i Dylan S. Clark a la bateria. Junts han aconseguit sonar com una banda de so Nashville extraordinària, tot i que provinents de Massachusetts ben lluny del centre espiritual del country americà.

Aquí i allà aquest disc em recorda John Prine, Kris Kristofferson, els Creekdippers de’n Mark Olson, Bonnie Prince Billy i molt molt molt al primer disc de Ryan Adams post-Whiskeytown, aquell gran Heartbreaker ja llunyà en el temps.

Si entram a destripar el disc aquest arrenca amb la rítmica Ted Kaczynski Blues, un tema que sóna més a rock de carretera que a blues. La segueix Land Of Plenty un d’aquests temes que vénen per quedar-se, hímnica i arrelada canço folk. El festival de grans temes segueix amb Underneath The Costs un dels millors del disc i un treball de pedal-steel considerable. A aquestes alçades no pots més que rendir-te davant les tornades que composa Mandeville. El disc continua a gran nivell però la següent obra mestra arriba amb No More Feeling. Quin tema! Sensible i captivador. Mandeville te una faciltat per composar temes universals i una veu privilegiada i en aquest elegíac tema ho desplega tot amb un toc elèctric que es va fent gran a mesura que avança. Per ventura el darrer terç del disc perd una mica de força, però encara ens queda una joia per descobrir i és el darrer tema, Sleep When You’re Dead, un tema vitalista i reivindicatiu per acabar un magnífic disc.

Seria ideal que Mark Mandeville no abandonàs aquesta formació de quartet electro-acústic, crec que és la formació ideal perquè surti tot el que aquest jove cantautor de la costa est tregui tot aquest art que du a dins. És extrany que un compositor com ell segueixi al costat més independent de la música auto-publicant-se els treballs, auto-gestionant-se les gires i posant en marxa iniciatives tan curioses com els Walking Tours. Tan de bo pegui el bot a Europa i poguem gaudir un dia del seu directe.