Publicació:10/02/2008
http://www.myspace.com/thewynntownmarshals

Sí, una altra banda escocesa! No em demaneu que està a aquest país del nord de Gran Bretanya però la veritat és que estan facturant una música molt molt bona. No és habitual que dediquem crítiques a EPs a s’Altraweb però l’ocasió és especial. El que tenim al davant és el primer enregistrament d’un nou grup, anomenat The Wynntown Marshals, un grup que en el fons no és tan nou… i sí ho és. Keith Benize, cantautor al front del grup, era també el líder dels Sundowns, grup amb base a Glasgow, on compartia protagonisme amb Ross Taylor. Junts facturaren un disc molt recomanable titulat “Calabassas”, però el grup es va desfer. Ross va passar a formar part de la banda d’Edimburg Dropkick, mentre que de Keith vàrem deixar de sentir parlar. Afortunadament no ha passat gaire i Keith ha refundat els Sundowns sota el nou nom, però la banda es manté bàsicament igual.

Hi ha però una diferència; potser Ross aportava una mica més de feeling pop-rock, perquè ara el so dels Wynntown Marshals beu molt més directament d’un so alt.country que remet a les formacions més clàssiques de principis dels noranta com The Jayhawks, Son Volt o, sobretot, Whiskeytown. Per a mi és evident que Keith Benzies té els discs clàssics de la banda de l’ara erràtic Ryan Adams com a discs de capçalera. Estic parlant de “Faithless Street” (1996) i “Stangers Almanac” (1997), dos discs fonamentals, mai no prou valorats, de la música americana dels 90. A mi personalment no em molesta que The Wynntown Marshals prenguin aquest referent, ans al contrari consider que és necessari seguir fer present el llegat de la que fou la millor banda de country alternatiu del món, amb aquest geni inestable al seu davant, fins als nostres dies i, per altra banda, Keith Benzie no és Ryan Adams, sinó que és ell mateix i té molt de talent.

Només sis cançons són poques i el disc s’acaba en un suspir, escoltar-lo et deixa la sensació de que tot just acabes de començar un àpet de luxe, però que et manca molt per sentir-te ple. A destacar tres temes dels sis: After All These Years, on la nostalgia dels temps passats i les ganes de passar pàgina sense ira… serà un tema amb dedicatòria oculta?; Blindsided és la més preciosa i enganxívola cançó d’aquest treball, un tema que no et podràs treure del cap en una bona temporada i un altre exemple d’aquest songwriting malenconiós del que Keith Benzie se mostra tan expert; i I Should’ve Guessed que tanca l’EP i on no puc evitar pensar constantment en aquells duets de Ryan Adams i Caitlin Cary (aquí Leigh Benzie germana de Keith).

Un treball tan meravellós com curt i una banda que necessàriament ha de fer-se un nom en molt poc temps.