Publicació:15/01/2008
http://www.wasteyourdaysaway.com

Crec que no m’erraré gaire si afirm que el concert de Hayden al teatre Xesc Forteza va permetre el públic de la nostra illa descobrir un grandíssim cantautor. Quan vàrem emprendre l’aventura de convidar Hayden a Mallorca feia 3 anys bons de la publicació del seu darrer disc, un meravellós “Elk Lake Serenade” (2004) que havia format part del meu imaginari musical una bona temporada (inoblidable Woody sempre present al meu cap), però hi havia una incògnita sobre en quina mena d’estat podia trobar-se aquest cantautor poc amant de les gires i dels directes. Al final tot fou un èxit i Hayden mostrà que se trobava en un estat de forma brillant. Això s’ha traduït en un disc que ja estava enllestit quan Hayden s’embarcà en la seva llarga gira europea i ara ha aparegut al seu país d’origen.

Aquest enregistrament, és només el sisè llarga durada en una carrera de ja 14 anys, porta per títol “In Field And Town” (2008, Hardwood) i és una obra mestra. Sempre passa que arribarà final d’any i costarà enrecordar-se d’un disc aparegut el mes de gener, però “In Field And Town” hauria de figurar en totes les llistes del millor de l’any perquè és un disc espectacular.

Hayden ha optat per un format que transmet un aparent “minimalisme” instrumental i una forma de cantant propera, com si t’estigués xiu-xiuejant les cançons a cau d’orella. Però les aparences de “minimalisme” no són tan senzilles d’aconseguir, només escollint per a cada tema amb molta cura quins seran els instruments i quines les notes que tocarà, s’aconsegueix aquest efecte de “quasi directe” del cantautor canadenc. Hayden toca gairebé tots els instruments dels temes (guitarres, pianos, bateries, campanes, baixos, etc), deixant que alguns amics participin puntualment (el seu colega Howie Beck toca la bateria en dos temes, l’exGuthrie Dale Murray toca la pedal-steel amb mestria al tema final, etc.

Per no enrollar-me en excés només donar els noms dels millors temes d’aquest disc: More Than Alive preciós tema de piano que va tocar a Palma; The Van Song amb les trompetes tot contant una petita història… d’amor?; el primer single Where And When; la meva preferida actualment és la curta The Hardest Part un tema sobre la fi de l’amor, a veu i piano, que només veig a l’abast dels millors compositors del món; evidència que es repeteix a la darrera cançó del disc, Barely Friends.

Crec que aquest enregistrament ens mostra al Hayden més personal, al més deslligat de les seves influències més evidents (tot i que encara pesa una mica Neil Young com a Did I Wake Up Beside You?). Veurem quans discs de l’altura d’aquest apareixeran el 2008.