pecan pie header image 2

Dead Beat Club, The: Random Heartfelt Trinkets

4 març 2008 · Autor: admin · Cap comentari · Discs recomanats

Dead Beat Club, The: Random Heartfelt Trinkets

Publicació:01/10/2007
http://thedeadbeatclub.co.uk

The Dead Beat Club és una altra banda escocesa molt a tenir en compte. “Random Heartfelt Trinkets” és el seu disc de debut i va aparèixer l’any passat. Fins a la data havien publicat dos EPs, al primer d’ells ja apareixia un dels seus “hits”, el tema “Circa 1985″. Encapçalen la banda una parella amb molta personalitat, la cantant Shona Brodie i el guitarrista i cantant Andy Tucker, un home de forta presència escènica.

Han descrit el so de la banda com a anti-trendy i no puc estar més d’acord amb l’epítet. Certament The Dead Beat Club practiquen un folk-rock amb tocs èpics, un tot atemporal, molt marcat per les veus de Shona i sobretot d’Andy, que a moments semblaria voler emular Meat Loaf. Amb això darrer evidentment estic sent un exagerat, però si escoltau (i veieu) Andy Tucker sabreu a què m’estic referint.

Com deia, “Random Heartfelt Trinkets” és el seu primer llarga durada i la veritat és que els ha quedat un disc que, sense ser, rodó, és un disc ple de bones melodies i, sobretot, un disc molt agradable d’escoltar. De fet, abans de fer aquesta crítica, el disc ha passat de ser un disc d’una escolta puntual i poc a poc m’he trobat que amb els mesos, cada vegada estava tornant a posar el disc de fons mentre faig feina amb l’ordinador. Em resulta molt confortable.

Com passa en aquests casos, és difícil destacar alguns temes perquè el to es manté tot l’enregistrament, però així i tot podem destacar la cançó que l’obre Sometimes; la preciosa construcció de folk britànic que és Broken Heels (al meu gust només espenyada per uns cors que no em convencen); també està Sidetracked amb una melodia més pop que porta el segell dels germans Taylor de Dropkick, col·laboradors en aquest disc; també diria que els Taylor estan darrere del ritme bluegrassy de la bonica Last Man To Fall; i, finalment, destacar el bonic tema final Coming Up For Air.

Com anti-trendies que són, els Dead Beat Club no coparan les portades de cap revista de pop d’enlloc de món, però amb el seu folk, les seves melodies, aquesta sensació de que són una colla d’amics fent música honesta, a poc a poc s’han fet un lloc al manco dins del meu espai musical personal… a lo millor ho poden fer al vostre.

Etiquetes: ····

0 respostes de moment ↓

  • No hi ha cap comentari encara...

Deixa el teu comentari