Publicació:06/09/2007
http://www.myspace.com/melancholymechanics

Avui en dia, tot projecte musical tira endavant per la caparrudesa dels seus integrants. No es pot esperar que una discogràfica vengui a la teva porta, ni tan sols pots esperar que es fixin amb tu si els envies la maqueta, així que molts artistes opten per l’autoedició. Tal és el cas d’alguns dels grups que hem revisat a s’Altraweb com els escocesos Dropkick o els americans Hymns i en el mateix cas es troben els autòctons Melancholy Mechanics, l’àlbum de debut dels quals ha sortit enguany sota el títol de “Life Before Prius”.

Pels que no conegueu als Mechanics dir-vos que es tracta d’un quartet afincat a la Serra de Tramuntana (sic) i que el seu bessó el formen el cantautor Alberto Santolaria i el guitarrista solista Joan Tomás. Tot i que l’origen dels temes està en composicions d’Alberto la veritat és que el resultat final és un treball clarament de banda de rock.

Si entram a descobrir el disc el primer que centra l’atenció és la veu d’Alberto, que destaca per la seva capacitat de transmetre sentiment. És una veu amb prou personalitat, amb un lleuger toc emo que dóna molta vida a les cançons. Si ens fixam en la instrumentació, aquesta està molt ben ubicada, sempre en la seva mesura, tot i que no haguessin estat de més alguns passatges més alliberats, menys polits. En general es tracta d’un disc que ofereix uns resultats quant al so molt per sobre de l’altura del que podria esperar-se d’un primer enregistrament d’un grup novell i ben segur que la mà tant dels germans Tejedor de Casa Rusa com del productor John Tirado alguna cosa han tengut a veure.

I ja si ens posam a revisar els temes, el primer que es detecta és la varietat estilística que hi ha entre els 11 talls que el composen. Moltes i diverses influències: des del rock dur fins a l’indie-pop. Pens que potser en algun aspecte pugui ser un disc una mica prematur, perquè es pot apreciar com la banda encara està resercant el seu propi só. Però al mateix temps ofereix alguns temes que ben segur passaran a formar part del repertori permanent de la banda i, personalment, em satisfaria que els prenguessin com a referent per assentar les bases del seu estil. M’estic referint a temes com “Heroin”, un tema curt, preciós, èpic i brutal; no li va gens darrere “Sometimes” on de bell nou tenim un portentós Alberto; o com amb “Thank You” una altra joia amb un excel·lent treball de guitarres i una melodia brillant. Hi ha altres temes destacats com “Come With Me”, “Fall Down”, “Cabaret”, “Train”… pràcticament tots els temes son apreciables, però el trio que destacava primer em sembla el millor de la seva producció.

A pesar de la seva recent publicació, aquest disc que podeu adquirir als concerts de Melancholy Mechanics i a través de la seva adreça de correu mailmelancholymechanics@gmail.com té ja un any de vida des que es va enregistrar. Esperem que en breu els Mechanics s’animin a passar per l’estudi, ni que sigui per fer un single o EP en que puguin demostrar la seva evolució en un any.