Publicació:20/02/2007
http://elvisperkins.net

Per a mi, Elvis Perkins, ha estat la sorpresa del Primavera Sound d’enguany. Aquesta vegada havia fet els deures d’escoltar totes les bandes per no perdre’m cap de les actuacions interessants, però a causa de la confirmació tardia, n’Elvis se m’havia passat. Tanta sort que hi vàrem pegar un bot “a veure què”. Vaig descobrir un cantautor amb talent, bon frontman, molt ben guarnit per una banda sòlida i molt entretingut.

Com deia, la seva és música de cantautor i les seves arrels estan clarament en gent com Bob Dylan, Nick Drake, Leonard Cohen o Tim Buckley. Els seus temes són realment introspectius, però al mateix temps fàcilment compartibles, gaudibles i tocables en forma d’un rock accessible i de qualitat. Tot i que acaba de sortir el seu primer disc, el cançoner d’Elvis no és recent perquè arrenca d’anys enrera quan el tràgic fet de les torres bessones, on va morir la seva mare. Però no us penseu que es tracta tot just d’un disc ple de lamentacions. En absolut. Té una lluminositat i una positivitat que el fa, com deia abans, molt gaudible. En aquest sentit, un altre dels punts a favor seu és la seva banda. Quan toquen junts ho fan com a Elvis Perkins in Dearland. Els músics que l’acompanyen toquen contrabaix, acordió, trompeta i tot el que se posi per davant.

És difícil destacar els temes del disc. “Emile’s Vietnam In The Sky” em recorda molt al Tom Waits dels primers treballs. “While You Were Sleeping” es converteix en un himne en directe, és un d’aquests temes creixents. Amb “May Day!” hi ha espai per a que tota la banda disfruti en un tema amb aires cabareters. “Moon Woman” és preciosa.

Cap a finals del disc hi ha algun tema que no llueix tant, cosa que en directe no vaig adonar-me, però és un bon disc i un artista a seguir. Potser m’oblidava de dir que Perkins és orfe. Com us deia, la seva mare morí l’11-S i el seu pare havia mort nou anys abans de la SIDA. Es tractava del famós actor Anthony Perkins, però això no hauria de ser més que una anècdota, no?