pecan pie header image 2

Vandervelde, David: The Moonstation House Band

20 abril 2007 · Autor: admin · 1 Comentari · Discs recomanats

Vandervelde, David: The Moonstation House Band

Publicació:23/01/2007
http://www.davidvandervelde.com

Molt ha evolucionat el rock indepentdent en els darrers anys per a que es puguin escoltar coses com David Vandervelde. El primer treball d’aquest home arriba de la mà d’una de les discogràfiques que més cuida cada un dels seus fitxages, m’estic referint a Secretly Canadian, morada on artistes interessantíssims com Richard Swift, Damien Jurado, Magnolia Electric Co o Swearing At Motorists publiquen els seus treballs. Una gamma ben variada d’estils.

Bé, doncs aquest home de complicat llinatge és un dels darrers fitxages, i una sorpresa. El seu treball, “The Moonstation House Band” és curt, només 33 minuts. Dir que Vandervelde revitalitza amb un convenciment sorprenent un gènere que pensàvem força oblidat: el glam-rock. Bé, éssent més específic potser hauríem de dir que l’òptica més punk que representaven els New York Dolls està força viva, però aquella altra forma, molt més atmosfèrica, sintetitzada i arranjada que representava T.Rex semblava relevada a l’oblit definitiu fins que ha arribat aquest jove.

Vandervelde ha enregistrat “The Moonstation House Band” practicament tot sol, tancant-se en els estudis que l’exmulti-instrumentista de Wilco Jay Bennett té a Chicago. L’atreviment revela una música més personal i profunda del que sembla en principi tot just un “revival” glam.

No tot el disc és perfecte, els temes “Corduroy Blues” i “Wisdom From A Tree” són força avorrits, anodins, però la resta, els altres 6 temes, estan molt bé. Començant per el tema inicial, un “Nothing No” absolutament barroc i èpic; a continuació arriba la més rítmica “Jacket”, un single ideal; amb “Feet Of A Liar” amb l’efecte eco a tota i una melodia acústica que recorda els inicis de Bob Dylan; típicament T.Rex és “Can’t See Your Face No More” amb una tornada pop que recorda als Small Faces.

En definitiva, un bon debut amb una fresca revitalització del rock clàssic, especialment el glam, dels seixanta i setanta. No ha inventat res, però passareu una bona estona escoltant David Vandervelde.

Etiquetes: ···

1 resposta de moment ↓

  • 1 David Vandervelde: Waiting For The Sunrise // 9 octubre 2008 a les 18:55

    [...] Vandervelde fou un dels artistes revelació de l’any passat. Aquell interessantíssim “The Moonstation House Band” (2007, Secretly Canadian) ens revelava aquest home com una màquina a tota potència de glam-rock. [...]

Deixa el teu comentari