Publicació:05/10/2005
http://www.deathvessel.com

Sota l’estrany nom de Death Vessel no s’amaga cap banda sueca de death-metal ni a prop fer-s’hi. Ben aviat a l’altre extrem es troba la “banda” (ho deixarem entre cometes ja que de fet és la feina d’un sol cervell acompanyat per alguns bons músics) liderada per Joel Thibodeau, un home (sí sí, home) natural de la novaiorquesa ciutat de Brooklyn que practica un dels folks que més m’ha conseguit atrapar dels darrers temps. Abans que us llanceu a escoltar-lo (cosa que us recoman molt) us he d’advertir una segona vegada, Joel Thibodeau és un home, no insistiu. La cosa és que la seva veu és la d’una dona. No és que sigui més o menys fina o clara, és que és la veu d’una dona. De fet, diria que una de les inspiracions de Joel en cantar és la també cantant folk Gillian Welch que té sobrada reputació i reconeixement d’ençà que s’ocupà de posar la seva veu a la banda sonora d’aquella pel·lícula dels germans Coen que es deia O Brother.

Aquest primer disc de Death Vessel és un disc d’un to molt acústic, instrumentat en el seu punt just, ni és massa nu ni gens opulent. La producció és natural i molt clara, éssent la femenina i també molt expressiva veu de Joel el fil conductor del disc. Els temes són clarament folk, alguns d’ells amb tocs de bluegrass i, fins i tot, hi ha una mica de rag-time, com per exemple a un dels temes més bells del disc “Mandan Dink” que podria pertànyer a un film de dibuixos animats. El tema que obre el disc, “Mean Steak” és d’una delicadesa acústica que l’acosta a la manera de fer de Neil Finn o Steve Dawson. Un altre dels grans temes d’aquest disc és “Break The Empress Crown” al qual, després d’un inici un poc extrany, apareix una preciosa melodia de violí que recorda Karl Broadie i el seu folk rural. Aquest ritme de folk dels Apalaches està present a l’animada “Tidy Nervous Breakdown” on el folk es veu acompanyat d’una tornada força pop. A continuació es troba la única versió del disc, una encertadíssima versió de l’“Snow Don’t Fall” del gran Townes Van Zandt on Thibodeau aconsegueix fer-se seu el tema cantant magníficament. M’encanta aquesta versió! La segueix un altre dels bons temes del disc amb un títol força psicodèlic: “Deep In The Horchata”. Tanca el disc un altre bon tema “White Mole”, una altra melodia preciosa.

Ara que ho veig, pràcticament he anomenat tots els temes d’aquest disc de 10 temes. La veritat és que ha estat una sorpresa trobar aquest disc de fa més d’un any i estic content de saber que ha fitxat recentment per Sub-Pop i que està de gira amb Low. Gira que, per cert, el portarà a Barcelona al proper Primavera Sound. Cal seguir-li la pista!