Publicació:28/01/2007
http://www.thenash.com

La insistència, la constància i el talent de John Tirado no han aconseguit que The Nash arribassin a fer-se un lloc de privilegi entre els grups d’èxit internacionals, ni tan sols nacionals. No sé que pensaran d’això ni el bo de’n John ni els seus il·lustres companys Brett Lomas (guitarra), Angel Cubero (baix) i Lluís Segura (bateria), un veritable supergrup. A mi personalment no m’importa sempre i quan la banda segueixi fent concerts per la nostra illa: nosaltres sí que som uns privilegiats!

Molt s’ha torbat en arribar aquest “Kicks And Glory” (Blau Discmedi, 2007) que és la continuació d’aquell “Four Wheel Dynasty” del 2003 (!) quan a la banda encara hi havia en Pep Lluís a la bateria i en Javi Ruiz a la guitarra solista. Molt ha plogut, fins i tot a Mallorca! Ha valgut la pena esperar? Sí, però per Déu que ha estat una llarga travessia al desert!

El primer a dir dels 12 temes que composen “Kicks And Glory” és que ni un, cap ni un era desconegut per als fans i seguidors de The Nash. Feia anys que coneixíem aquests temes, i ja no podíem esperar més, volíem ja com a locos poder tenir a casa i poder posar a l’equip de música perquè són genials. Hi ha una claríssima, i també hauria de dir, un xic brusca, línia que separa els temes més rockers i marxosos dels temes més lents del disc, que recorden a l’altra cara, més singer-songwriter de John Tirado (ara seria el moment de que Dreamville desempolvàs el projecte de fer un disc del seu alter-ego Twin Engine). Ara faré el dur exercici de destacar alguns temes damunt els altres. El disc arranca fort amb “Kicks And Glory” i “Island Made Of Wax”, però quan em tenen completament guanyat és quan arriba “Go On” un tema que si no et posa la pell de gallina i no pots deixar de moure els peus és que estàs mort definitivament i ja et poden portar baix terra. Una cosa que m’encanta de’n John i The Nash és que tenen un bon parell de collons. La verborrea incontinent de’n John va al gra, no deixa lloc a una llarga “intro” ni res. Ell a saco, només en el primer segon ja ha amollat la primera frase. I “Go On” no només és una mostra del seu rock atemporal sinó que és una pua declaració d’amor etern a la música i a la vida “cause when the music’s inside you know all you can do is go on”. M’encanta sentir-me aficat en el mateix destí fatal del sr. Tirado, lligat per sempre a la música i tirant endavant. És tan simple que no se podia dir millor, ni en la música ni en la lletra. Un altre hit és “Said And Done” que ja coneixíem del single de l’any passat amb el mateix nom (i on apareix també el recomanable tema “Mighty Fade Out” que no ha entrat a l’àlbum), però encara m’agrada molt més “Turn To Plastic” amb un altre d’aquests començaments que et lleven el singlot i un tema molt glammy on en John reclama durar per sempre, si has de seguir com ara vot per a que fos vera! “Feathers” és el tema que potser haureu sentit a la ràdio però no és el meu tema preferit perquè sembla obra d’uns Nash una mica més domesticats. “The Lady Stone” no només és la demostració més clara de la versió més intimista de John Tirado sinó de que aquest home pot escriure unes lletres delicades i magnífiques. Tot seguit arriba un altre dels meus temes preferits d’aquest disc, una “Two Of A Kind” que recorda als Nash de tota la vida i que dóna la sensació que és la mena de cançó que John escriu amb més naturalitat i és, bàsicament una cançó d’amor a ritme de rock’n'roll. El darrer tema que m’arriba a la medula ve tot just a continuació i és “Runaway From Nowhere”, un tema que recorda molt als millors moments dels gal·lesos Manic Street Preachers (i d’això ja fa uns anyets) i fins i tot en John canta amb una cadència molt similar a James Dean Bradfield. Rock infectat de glam!

En total només dotze temes que se’ns fan un poc curts i que, segurament pel fet de ja conèixer-les tant em fa sentir que vull sentir coses noves. A més, una petita queixa: hi ha temes com “Acoustic Saint Crash” o “Shadows” que al final no han entrat al disc i les volem tenir com sigui. Tant de bo treguin un single o algo! Mentrestant jo de vosaltres no em perdria cap de les oportunitats que tengueu de veure’ls en directe perquè són una locomotora que passa per damunt de tot!