Publicació:14/02/2006
http://www.thehazeyjanes.co.uk

En aquest darrer any haureu llegit per aquí crítiques d’uns quans grups escocesos i és que sembla un país especialment actiu en els darrers temps del qual està sortint una important fornada de bandes i artistes que tenen una forma especialment expontània de fer, tot juntant un poti-poti d’influències d’allò més divers i aconseguint sonar absolutament naturals. Fa ben poc que hem tengut el privilegi d’escoltar a Mallorca a dues d’aquestes formacions com han estat Camera Obscura (Fona) i Attic Lights (Pecan Pie), ambdues de Glasgow. Ara ha tocat el torn de parlar d’una altra banda que no té desperdici, es tracta de The Hazey Janes. Escoltant-los podem sentir echos de les harmonies vocals que han caracteritzat altres famosos escocesos com són Teenage Fanclub, però també sóna clarament un to a folk i country californià (hi ha guitarres molt molt Byrds a la seva música), també sonen a un rollo pop britànic dels seixanta (Beatles, Small Faces, Primitives) i, al mateix temps, aconsegueixen sonar a banda de indie pop absolutament contemporània, comparable a The Thrills o HAL.

Abans d’aquest primer disc, els Hazey Janes, que per cert són de la ciutat de Dundee, havien publicat un quasi-LP (tot i que surt acreditat com a EP) de 6 cançons amb un enfocament lleugerament més country que el llarga durada, molt més pop i enfocat a aconseguir una certa comercialitat. És un fet curiós que una desconeguda banda britànica com ells hagin enregistat el seu primer llarga durada fora del Regne Unit, però és així perquè “Hotel Radio” es va enregistrar no més ni menys que a l’estudi gadità de’n Paco Loco on han comptat amb la col·laboració (no sabem fins a quin extrem) del mateix Gary Louris. Tot plegat molt curiós.

El disc conté una sèrie de hits preparats per a alegrar-te qualsevol festa indie-pop que te vulguis muntar com per exemple Get Down (super sixties), Fire In The Sky, Always There o Toulouse. Si hi ha res a dir amb aquest disc no té a veure tant amb la música que surt dels Hazey Janes però si una mica amb la producció. Em pens que preferesc molt més la sensació de producte que sóna tal com és del seu EP, que em permet recomanar amb més efusivitat que el llarga durada gràcies a temes com After All, roquera i potent, o a Of My Life on us convencereu de la gran veu d’Andrew Mitchell, que no pas la cuidada i perfeccionista producció de “Hotel Radio” on tot sóna *massa* perfecte. Si pogués escollir m’agradaria que al proper disc la banda sonàs una miqueta més descuidada i un xic més dura, perquè hi ha moments en què sonen un pèl embafosos.