Publicació:03/04/2006
http://www.jasonmcniff.com

Un so molt deficient llastrà terriblement l’actuació que a principis d’aquest 2006 ens feu Jason McNiff amb la seva banda al centre de cultura de Sa Nostra. Una veritable pena perquè aquest home té un gran talent i ho ha demostrat en tots i cada un dels enregistraments que ha fet. Possiblement el seu anterior Nobody’s Son, votat disc de l’any 2003 a la prestigiosa web Americana UK fos més vistós que el present enregistrament, però Another Man continua amb les bases sentades als anteriors treballs on aquest cantautor, sense artifici, basa tot el seu potencial en les seves melanconioses cançons, acompanyades esporàdicament per un petit combo de rock (discrets bateria, baix i guitarra al servei de McNiff). El sentiment acústic acompanya el disc de principi a final i una veu molt influenciada pel Dylan clàssic són els protagonistes d’un disc que passarà sense despertat gaire interès, però que pot, en el moment que menys t’ho esperis, fer-te unes ganes loques de tornar a escoltar, qui sap si mentre condueixis tot sol en una nit plujosa per una carretera solitària, qui sap si en la foscor de la llar, però sobretot, en silenci i soletat. Aquí és on McNiff t’aportarà més del que t’esperaves.

És una llàstima que sigui un disc tan curt, només 30 minuts, però per ventura és així com havia de ser. No té molt de sentit destacar alguns temes per damunt d’altres, però no voldria deixar de referir que si bé Dylan és la màxima influència de McNiff no podem evitar recordar el trovador loser per excel·lència de les illes britàniques quan escoltam “Pilgrims”, el mai no ben reivindicat Ronnie Lane i és que es fa notar que McNiff és britànic.

Dir que McNiff ha comptat amb col·laboracions de Simon Alpin o Danny George Wilson no són més que petites anècdotes que no lleven ni afegeixen mèrit al disc. Una recomanació s’Altraweb, escoltau aquest disc en la situació que abans us proposava i ja em direu que en penseu després.