Publicació:06/06/2006
http://www.ladyhawkladyhawk.com

Què els donen de menjar als canadencs els darrers anys que inisiteixen en revitalitzar pel seu compte el rock… i el que és més sorprenent, ho aconsegueixen? Possiblement Broken Social Scene, The Deadly Snakes, The Stars, Cuff The Duke, Black Mountain no passin a la història de la música rock però deu n’hi dó el desparpall d’aquesta gent, als quals Ladyhawk són els darrers en afegir-s’hi. El seu primer i homònim disc no és un treball per treure’s el barret, però és apreciable. El so és dur i feixug i en molts moments recorda al Neil Young més dur (època “Raging Glory”), però també als més renouers Dinosaur Jr de J Mascis.

Per ventura la manca d’inspiració d’alguns temes (l’allargat “Long Til The Morning” o “Sad Eyes Blue Eyes” són senzillament avorrides) lleven força a la globalitat d’un disc que té alguns moments realment atractius en “48 Hours” on recorden a Will Oldham, l’enèrgic rock de “The Dugout”, la veu emocional i agressiva de “Teenage Love Song” recorda molt a la de Will Sheff d’Okkervil River o el tema country-rock “Drunk Eyes” on hi ha un corus inevitablement inspirats en CSN&Y.

Un disc irregular d’una banda que presenta unes credencials que donen que pensar que milloraran en el futur proper. Estarem esperant.