Publicació:15/08/2005
http://www.stevedawsonmusic.com

Recuperant encara alguns discs del 2005 crec que cal parlar d’aquest disc. He de reconéixer que mai abans d’escoltar aquest disc havia sentit parlar d’Steve Dawson ni del seu grup Dolly Varden però una crítica que posava pels niguls el disc em va decidir a escoltar-lo, i la veritat és que bé va valer la pena. La música que practica Dawson és una mescla d’incluències d’allò més divers: tornades amb aires tradicionals, influència dels Beatles, el soul, el country, el blues. A més la veu i sobretot la forma en què Dawson canta, posant-hi l’ànima i la passió adequada a cada moment, és realment el secret de que aquest disc s’hagi apropiat del meu reproductor durant unes quantes setmanes. Poques vegades he estat tan explícit en una crítica però si us sentiu còmodes amb clàssiques melodies dolces profusament arranjades amb uns tocs de melancolia us heu de fer amb aquest disc. Potser la única pega amb aquest disc és que tot està tan perfectament acabat que no deixa lloc a la sorpresa o al producte mig cru.

Resulta difícil destacar uns temes damunt els altres. Entre els meus preferits hi ha la balada inicial “Temporary”; el tema que dóna nom al disc, una més moguda “Sweet Is The Anchor”; “Friend Like A Wheel”; m’encanta la melodia inicial en “Reignite” que em recorda una mica a “Here Comes The Sun” dels Beatles (de George Harrison en concret) i les tres notes de teclat que sonen quan diu “I’m not alone anymore” i l’acompanyen durant la cançó; també les influències Lennon post Beatles estan presents en la forma de cantar i en molts temes com “Out Of Your Mind” un preciós tema que no desentonaria dins el “Plastic Ono Band” vora “Isolation”. És molt curiós també el tema “Love Is A Blessing” que no entra dins els meus preferits però que crida l’atenció per les influències de soul negre.