Publicació:15/11/2005
http://ctokic.net/pm

Puerto Muerto no és el grup que voldreu escoltar un dia assolejat mentre anau cap a la platja, més aviat és música per un dia gris, plujós i trist. En aquest cas us sentireu acompanyats per una parella de Chicago que factura una música fosca i depriment. Vaja, que amb el nom de la banda no pretenen enganyar ningú. “Puerto Muerto” no són més que Tim Kelley i Christa Meyer, matrimoni que es reparteix totes les funcions en la música que realitzen. Aquest darrer treball que porta per títol “Songs Of Muerto County” i neix com a disc conceptual. Segons Puerto Muerto el disc és la banda sonora que ells haguessin posat al conegut film de terror “La Matanza de Texas” (Tobe Hopper, 1974). La veritat és que potser això sigui més una maniobra publicitària que una altra cosa doncs sembla que el seu disc ha coincidit amb el remuntatge i redistribució del conegut film. Sigui com sigui sí és cert que tot el disc sembla una banda sonora fosca i tenebrosa i amb aquest sentit hi ha un “concepte”.

Si entram en la música trobarem influències clares del conegut Morricone en els temes més “banda-sonòrics” com el que obre el disc “Muerto County” que com se fa en les bandes sonores té un passatge característic que se repeteix llavors durant la banda sonora. A “Ghostee” un trot de cavalls (a la bateria) i unes veus espectrals fan d’aquest tema quelcom conceptualment instrumental (sovint en tot el disc les veus no són més que mers instruments que no canten). No és fins a “Josephine” que no trobam una cançó en el sentit que estam avessats i és d’una particular bellesa, una bellesa que cal dir que cobreix tot aquest treball. La veu de Christa sona clara i potent i contesta amb la veu de baríton de Tim. És un tema preciós. El següent tema a destacar el porta Tim i en la seva forma de fer i cantar recorda un altre tipus sinistre com és l’australià Nick Cave, influència que es torna a trobar a la més rockera “Road Song” on pareix que estigui acompanyat dels contundents Bad Seeds. A “Wondering” Christa canta una mena de rag-time on te la pots imaginar vestida d’època cantant en un teatre dels anys 20. Per acabar voldria destacar especialment el tema que tanca el disc. Es diu “Goodbye” on entre guitarres i mandolines que toquen una tornada amb vocació de tradicional torna a destacar una veu preciosa de Christa que toca la fibra.

En resum un original concepte per a un disc realment apreciable, ple de tenebrosa bellesa que si escoltau en les condicions oportunes us portarà al seu obscur terreny, i us trobareu bé.