Publicació:16/07/2005
http://www.cufftheduke.com

Que al Canadà s’està donant una eclosió de bona música rock és ja quelcom que no passa desaparcebut als ulls de ningú, però també us haurieu d’apuntar que estríctament dins l’americana en aquell gèlid país estan passant coses molt interessants i Cuff The Duke són una d’aquestes coses. Aquesta banda tenia publicat un disc l’any 2002 quan Hayden, un dels millors cantautors d’aquelles terres -cercau “ELK Lake Serenade” (2003)-, se’ls va emportar de gira i va quedar prendat de l’osadia, força i talent d’aquesta colla originària de la ciutat d’Oshawa a l’estat d’Ontario encapçalada per Wayne Petti i va decidir produir el seu segon disc i distribuir-lo a través de la seva pròpia discogràfica, Hardwood Records. Amb un padrí com Hayden i aquest esforç sota el braç decidiren titular el disc amb el nom de la banda, com si fos realment el seu primer disc. Per acabar l’anecdotari comentar que un dels nostres enyorats Guthries, en aquest cas Dale Murray, s’ha afegit recentment a la banda i segur que els dóna el toc de qualitat que podia mancar-lis per triomfar també en directe.

Del disc dir que comença molt fort, amb, possiblement, el millor tema, “The Future Hangs”, que pareix una versió moderna dels Guthries (una veritable referència en tot el disc, com també els canadencs Blue Rodeo). Es tracta d’un tema marxós amb un ritme contagiós i una vocació de tema de directe indiscutible. Quant a la resta de temes a destacar, el nivell se manté alt tot el disc, però sense cap dubte no baixa en absolut amb el segon tema “I Really Want To Help You” on a les anteriors influències podríem afegir uns Okkervil River primitius i vitalistes (època “Don’t Fall In Love…”). Amb el tercer tema Cuff The Duke entren en el terreny de l’humor cínic i fan un tema alt.country-punk perquè “Take My Money And Run” parla de les diferències entre rics i pobres i tracta els primers de lladres i coses pitjor, des d’una òptica desenfadada i naïf. També és destacable “The Ballad Of Poor John Henry” on tornam a l’optimista influència dels Guthries que us farà esboçar un somriure. “Anti-Social” em recorda una mica als Jayhawks dels començaments, dels ja llunyans temps de “Blue Earth”. La festa retorna amb “Belgium Or Peru” un tema guitarrer i alt.country. I finalment destacar el tema que tanca el disc, una balada a la guitarra i els teclats anomenada “It’s Over” que té un desenvolupament creixent amb influències Wilco.

Si, resumint, les influències dels Guthires, Blue Rodeo, Jayhawks, Okkervil River i Wilco no us convèncen per escoltar aquest treball, senyal que tu i jo, definitivament, no vibram per la mateixa música.