Publicació:07/11/2005
http://www.dreamvillerecords.com

Si no coneixeu en Lluís per la seva recent carrera com a L.A. possiblement el coneixeu com a propietari d’aquella entrenyable tenda de discs anomenada Stereo on se solien fer mini-concerts acústics d’events promoguts per Tomeu Gomila, o potser com el bateria-cantant-líder de Glycerine, o potser com a bateria dels The Nash, o potser com a redactor de l’edició balear del Mondosonoro, o bé com a impulsor i fundador del segell Dreamville Records… o potser és amic vostre! I és que en Lluís és un tipus conegut i molt molt inquiet. Doncs L.A. és el seu darrer projecte, més íntim que Glycerine, també és on el seu talent està fluint més clarament, i ara acaba de sortir el seu segon treball, també autopublicat sota el segell Dreamville.

Hi ha moltes coses a destacar d’aquest segon treball de L.A. i deixau-me començar per la que consider més dolenta: la durada. Aquest segon treball dura menys de mitja hora i si contam en que hi ha dos temes que pràcticament no conten (el preludi “Dream Dancing II” i l’interludi “Gypsy Marching Circus”) converteix el treball en una mena d’EP. A partir d’aquí hi ha moltes més coses a destacar. A pams.

Primer un disseny espectacular del digipack. Una presentació realment cuidada amb un llibret interior amb les lletres tan bonic com l’envoltori. Més coses, el só és molt bo. Els temes estan bàsicament enregistrats a casa seva com el primer i també ell toca tots els instruments, però en aquest segon treball sóna molt millor. Llavors he de destacar com ha millorat la veu de’n Lluís, cada dia sóna millor, tant en directe com enregistrat. I si entram als temes que formen aquest segon treball he de dir que la majoria són grans cançons, però vull destacar-ne algunes. “A Boring Conversation” és un tema potent que no necessita d’una lletra per aguantar-se. Només amb la frase “a boring conversation here” que pareix que clama a una manca d’inspiració a l’hora de posar la lletra, aconsegueix un dels highlights del disc, em recorda al tema “Losering” de Whiskeytown, en aquell cas només amb un parell de paraules. També és curiós que aquest sigui el tema més llarg del disc! El següent tema, “Too Soon”, sóna molt a Ryan Adams una recent i potent influència en L.A. i és un tema que funciona molt bé en directe. Arriba després “Love Affair” que recorda per primera vegada al seu primer treball i és un tema preciós amb una harmònica a la Neil Young i tocant el dobro. “Scarlett” és un tema inspirat per la pel·lícula “Road To Perdition” i en la meva opinió l’única que no acaba d’encaixar en el conjunt. La cosa se redreça amb “C’Mon Little Bird” un altre tema concís i de lletra breu, com una mena de petit poema. “Morning Star” és una versió més accelerada del tema que ja coneixíem a través del segon sampler de Dreamville, particularment em qued amb la versió del sampler. “Heavenly Roses” és possiblement el tema que més recorda la gran influència de Lluís: Pearl Jam i Eddie Vedder en particular. Tanca el disc “Her Taste” per mi un altre encert del disc.

Més temes intensos, mantenint encara el toc “acústic”, històries senzilles i molt talent. Això és el que està dins aquest (massa) curt segon treball de L.A..