Publicació: 30/11/2007
http://myspace.com/gabrielminnikin

La immediata visita del cantautor canadenc Gabriel Minnikin és una fantàstica oportunitat per publicar la crítica del seu darrer disc, “Wandering Midnight” aparegut a finals de l’any passat i només adquirible en format digital a través de la web www.zunior.com.

Aquest és el segon disc en solitari del que fou membre de la gran banda de country alternatiu The Guthries. El primer, “Hard Feelings” (2004) va ser l’excusa perquè Pecan Pie inauguràs les seves activitats i aquest segon ho és perquè ens visiti de nou.

Que en persona és una home afable, rialler i simpàtic és una cosa que no es pot deduir directament de la seva música, que sovint és espessa i profunda, molt marcada per aquesta veu tan cavernosa que posseeix. En aquest nou enregistrament no podia ser d’altra manera… però ho és una mica. Gabe modula la veu perquè no resulti tan inaccessible i aconsegueix al mateix temps més textures i matisos. A més, hi ha un cert aire més optimista o esperançador en aquest enregistrament.

Quant a la instrumentació, Gabe ha repetit jugada i és ben clar que les instrumentacions minimalistes no van amb ell. Flautes, trompetes, banjos, piano, violins, cellos, glockenspiel i molts més instruments acompanyen la guitarra acústica en un tot que a voltes sembla encertadíssim i en alguna ocasió excessiu fins al punt d’amagar una mica l’essència de la cançó.

Però el disc arrenca amb Montague un tema pur folk-rock molt animat amb guitarra elèctrica i bateria, i coros a càrrec de la germaneta Ruth (qui, per cert, l’acompanya amb més o menys protagonisme a quasi tots els temes del disc). Un tema estiuenc fins a on ho poden ser els temes de’n Gabe. Amb forma de cançó de bressol Two Fifteen amb melodia de piano i arranjament de cordes és un dels més bonics temes que ha escrit Gabe, delicat. Blackwater Sky és un altre tema de folk però amb esperit de tema ideal per tocar en un pub irlandès, doncs demana aquests coros de tot l’auditori i creix a poc a poc als voltants d’un senzill i efectiu riff de guitarra al que segueixen mil i un instruments (violí, pianola, pedal-steel…). Que és un tema “tavernari” queda prou clar quan al final se sent renou de tassons de vidre. Un altre tema que m’ha agradat des de la primera vegada que el vaig escoltar és Seventy Six. Senzill, curt i directe és l’exemple perfecte del material que produeix Gabe com a cantautor i en aquest cas no està excessivament adornat. A Chimney Weeping trobam un tema que en principi sembla anodí però que, coincidint amb l’entrada de Ruth, s’obre fins a esdevenir una de les melodies més guapes i tristes del disc amb un corus que diu “do you think it’s easy for me to live alone and unforgiven”. Un altre punt fort se troba a X, una altra nostàlgica melodia acompanyada de cordes i vents. Hi hauria més temes a destacar, però bé, allò que sí voldria que quedàs clar és que aquest home domina la cançó americana, sembla que li surt tan natural com si formàs part d’ell mateix.

Segons els crèdits del disc, hi han participat tots els seus ex-companys dels Guthries (potser molts d’ells a l’animada Blackwater Sky), però és una pena que no hagin gaudit de més protagonisme, dit això amb excepció de Ruth Minnikin que sí té un destacat paper.

Per només 9 dòlars americans (que al canvi deuen ser uns 6 o 7 euros) us podeu baixar el disc i preparar-vos pels concerts que The Minnikins (Ruth i Gabe) faran a Mallorca. Valgui també aquest vídeo del tema X com a avançament: