Publicació: 24/11/2009

http://www.myspace.com/frankel

Si bussejau per la web trobareu la crítica que vaig fer el seu dia del primer disc de Frankel. Han passat tres anys i tenim aquí el seu segon llarga durada, i val a dir que la millora és espectacular. Frankel, àlies de l’home de nas prominent Michael Orendy, ha facturat un disc preciós, un disc ple de melodies suaus i agradables, acompanyat dels seus moments de pur power-pop. Frankel és el més semblant a Elliott Smith que he sentit des del traspàs d’aquell àngel caigut del pop que tants bons discs va facturar als anys 90. A part d’aquesta referència, cal dir que quant al ritme i l’estil de composar em recorda força a un dels artistes del moment com és Cass McCombs.

Potser el punt clau que diferencia els dos discs és que per aquest segon treball, Frankel no ha pretès ésser qui no és, ans al contrari, amb el mínim necessari, veu, guitarra acústica i piano, ha aconseguit treure el més pur del que porta a dins. Crec que es just parlar de la impecable producció i de lo genial que sona el disc.

A “Anonymity Is The New Fame” (Autumn Tone, 2009) hi ha temes realment espectaculars com el que obre i dóna nom al disc, o com Faux Science, perla power-popera imperdible, però en el que supera àmpliament al seu predecessor és en els temes més tranquils. Recorda mimèticament a Elliott Smith, com dèiem, a la bonica Nowhere, un d’aquests exemples de cançó riu que va suaument fluint amb zones més tranquil·les i alguns ràpids. Igual de senzilla i impressionant és Weather Balloon on les veus són genials. Weary Mind no desentona i és un sorprenent country western. Podria seguir perquè la resta de temes segueixen a gran altura. De la resta em qued amb Comfortable i When I Grow Up.

Superrecomanat.

Vos deix amb una versió acústica i en directe del tema que dóna nom al disc: