Publicació: 29/03/2008
http://www.dropkickmusic.co.uk

Dropkick són una màquina de fer discs i cançons. Si l’any passat revisàvem el seu disc Turning Circles i el bonus CD que podies adquirir, passats menys de 12 mesos ja han publicat un nou llarga durada Dot The I (Taylored, 2008) i un EP, Killing Time (Taylored, 2007) que també aprofitarem per revisar. Lo primer que cal dir és que si fa un parell d’anys Dropkick eren una promesa, des de Turning Circles que tan els seus enregistraments com la presentació dels seus treballs són ja absolutament professionals. I m’omple d’alegria.

Tornant a la seva capacitat creadora, ben possiblement s’expliqui perquè tres dels quatre membres del grup són cantautors. Es tracta del bateria, cantant i multiinstrumentista Andrew Taylor, el guitarrista i cantant Alastair Taylor (germà del primer) i l’altre guitarra cantant Ross Taylor (no germà!). Cada un d’ells dóna la seva personalitat al grup: a Andrew se li noten influències d’Elliott Smith o els Lemonheads, a Ross li va l’americana des dels seus temps a la gran banda desapareguda The Sundowns i Alastair és possiblement qui dóna més personalitat pròpia al so Dropkick, aquest pop escocès vocal hereu directe dels Teenage Fanclub.

Parlarem de les aportacions de cada un d’ells per separat. Andrew aporta 5 temes entre ells el que dóna nom i obre el disc: pur pop asolejat amb una magnífica aportació d’una flauta, un tema lluminós; o la udolant You on les veus agafen protagonisme. De les tres aportacions d’Alastair em qued sense dubtar amb la simpàtica Figure It Out sobre un trampós i perdedor personatge que segur és un conegut dels Taylor i m’agrada molt també Crazy Conversation on aquest estil pop-country emergeix amb descarada valentia i és la típica cançó “made in Dropkick”. I deix pel final el millor. Per si ho havia declarat amb prou força en anteriors crítiques, per a mi Ross Taylor és un campió. Una veu extraordinària, personal i rockera que sembla que no hi haurà de dir amb els altres Taylor però que, ben al contrari, sembla més integrat que mai en aquesta nova entrega. De les seves aportacions dir que Backdoor Key és un tema de rock excepcional. SI no balles amb ell, amic, no estàs a la web que toca. Ha de ser un plaer veure aquest tema en directe. Rings Of The Tree representa una aportació més personal i és un tema que creix i creix a cada escolta. Girlfriend sembla tret d’un dels clàssics discs de Crosby, Stills, Nash And Young, molt especialment Young. Tanca les seves aportacions amb el que sens dubte és el millor tema del disc i que el tanca èpicament: un Good Vibes on el so Dropkick amb veus dels germans Taylor es troben amb els matissos més rockers de Ross, tot plegant fent el tema del disc. Country rock pop!

Posats a fer algun retret al disc, personalment esperava un tema equivalent a aquell divertidíssim Lobster del seu anterior Turning Circles.

I si comprau aquest disc per internet, feu-ho conjuntament amb l’EP Killing Time on hi trobareu sis temes a càrrec dels germans Andrew i Alastair amb algunes joietes com Mince And Tatties, la més acústica i relaxada A Heart That’s True i sobretot dues de les aportacions més brillants d’Andrew com són Hello i Donder Song, que mereix el títol de pop-perfecte.

A Can Dropkick hi ha bones notícies perquè els seus àlbums ja són comprables als Estats Units i perquè sembla que una discogràfica Espanyola treurà Dot The I. S’ho mereixen.

Vos deix amb un vídeo del 2006 del seu tema Obvious del disc del mateix nom: