Publicació: 12/09/2009

http://www.myspace.com/dropkickmusic

Si algú encara confiava en la serietat i en l’objectivitat d’aquest lloc web ja se’n pot oblidar. A Pecan Pie estam enamorats de Dropkick i si, a més, decideixen que el nou disc (el vuitè?) portarà per títol l’hotel on es varen allotjar a Palma en la seva actuació del passat mes de febrer i el disc està dedicat a tota la gent que varen conèixer a Mallorca… doncs directament els posam la màxima nota possible!

Però bé… que consti que el disc torna a ser una joia de power-pop i pop-country del quartet d’Edimburg. Quines cançons! Anem a pams. Comentar que el disc sona genial. El podeu posar ben fort i sonarà com si Dropkick estiguessin tocant a ca teva. Comentar també que és el primer enregistrament amb Scott Tobin com a baixista fix de la banda. Amb Scott, a més d’un baixista, han guanyat un altre vocalista excel·lent, com va demostrar a Lloseta i Portocolom. Quant a la factura del disc, és un producte D.I.Y. total perquè Andrew Taylor (germà) s’ha encarregat de l’enregistrament i producció, Alastair Taylor (germà) ho ha fet de la masterització i Roy W. Taylor (no germà) de les fotos i l’art del CD. La discogràfica sueca Sound Asleep els ho ha publicat, com l’anterior treball.

I anem amb la música. Andrew composa la majoria dels temes (9 dels 13), Alastair tres i Roy només un. No es reparteixen per igual les veus perquè Roy en canta quatre. No m’estranya gens que n’Andrew hagi composat tants temes perquè realment està en estat de gràcia. Com que el disc pràcticament no te desperdici és molt difícil repassar un a un els temes. La gran majoria estan ja entre lo milloret del repertori de la banda així que farem de fans i anirem a les que més ens agraden.

Don’t Know Where It Ends és un mig temps que guanya força pas a pas i que està ben decidit que la canti Roy W. perquè la seva veu amb matisos molt més avellutats hi diu en aquest tema. A més com que vaig ser “càmera” del vídeo-clip enregistrat a Valldemossa, aquest és el meu tema preferit. Alastair triomfa amb un tema que recupera aquest country-power-pop que els fa tan grans a Don’t Dream Of California, un tema marxòs amb brindis vocal als Beach Boys. Red Kite, l’únic tema composat per Roy és una passada de cançó. Amb totes les veus del grup torna a parèixer un clàssic de Crosby, Stills, Nash & Young, però passat pel pop escocès. A més Ross escriu unes frases tan maaques: “up to the dark nights, up where the river keeps on flowing, up with the red kite, as long as the wind still keeps on blowing”. Quina lletra que et fa volar. Picking It Apart és un tema d’Andrew amb una ona més folk, però clar, a Dropkick no se’ls pot deixar passar dorar-ho tot amb una capeta de pop. In Tune és un altre dels meus temes preferits perquè ens trobam amb n’Alastair cantant d’aquella manera que te ell tan característica i és una de les millors melodies mai escoltades. Són meravellosos els coros també. És un d’aquests temes tan purament Dropkick. Cap altra banda fa això. Preciós final posa Andrew amb Time To Let It Go, una altra mervellosa melodia de folk-pop.

Hi ha detractors de Dropkick (no mir a ningú) que diuen que fan unes cançons massa fàcils. I sabeu què? Què rept a qualsevol a que me trobi una col·lecció de melodies tan ben parides com aquestes. És cert que no trobareu aquí la intensitat èpica, els complexos desenvolupaments, el rollo emocional… però… i què? Aquí estan aquests quatre xicots escocesos fent unes melodies cantables, aferradisses i adictives a més no poder que ho borden. I a més són amics meus

Tot esperant la seva propera visita, aquí vos deix el vídeo que vàrem enregistrar amb ells pels carrers de Valldemossa. Salut!