Publicació: 10/03/2009
http://www.myspace.com/bishopallen

El tercer llarga durada de la banda de pop de Brooklyn Bishop Allen no fa sinó refermar-los com un dels millors noms de la música pop actual. Melodies universals, instrumentació mesurada i boníssimes veus farceixen “Grrr…” (Dead Oceans, 2009). Escoltant aquest disc, es diria que la banda s’ha pres molt en serio el segon disc per a Dead Oceans, subsegell de la gran discogràfica indie dels darrers anys Secretly Canadian (casa de gent com Anthony & The Johnsons, Magnolia Electric Company, Okkervil River i una bona grapada més de noms essencials de la música actual).

Els cants de sirena que podien suposar que Sony hagués emprat música del seu segon disc “The Broken String” (Dead Oceans, 2007) per a un anunci de TV o apareixer en el film “Nick y Nora” sembla que no han tengut un efecte negatiu, sinó que, en tot cas, han forçat les ments creatives de la banda: Christian Rudder i Justin Rice, a prendre’s molt en serio el proper enregistrament. I en que s’ha convertit això: en una col·lecció de temes enfocats en la melodia pop i, potser, un punt més seriosos que al disc anterior -heus ací l’únic emperò que se li pot posar-.

El disc hauria d’arrencar naturalment amb Tiger Tiger, precisament el tema que conclou el disc, pel que té de petita joia poètica que passa més desapercebuda al final de tot, però Bishop Allen ha decidit arrencar amb el tema més imponent, Dimmer, un tema single rítmic, ballable i “molón”. A banda de Dimmer, l’altre tema que m’ha deixat descol·locat i enamorat és South China Moon, preciós i ultra-cool, que et remet a una calorosa nit d’estiu, amb una exagerada i provocadora pronuncia de les “t” finals (night, bright, quite, etc). Un tema molt “de banda” és Dirt On Your News Shoes, bonic folk-pop. Però, en canvi, persisitirà molt més en la memòria de tothom qui l’escolti l’espasmòdica The Ancient Commonsense Of Things, un tema fet per perdurar i ser recordat. La sensual veu de Darbie Nowatka -qui hauria de cantar les veus principals a més temes- omple la tropical True Or False que recorda al bo de Paul Simon dels 80 (dues vegades el mateix dia he recordat aquest menut gran home… modes?), i és que la següent i folkie Rooftop Brawl em recorda, en canvi, a l’època de Simon & Garfunkel (que sí que sí), però més moderna i ballable. He de reconèixer que m’agraden els temes com Don’t Hideaway amb aquest ritme de fer petar els dits i bellugar el cap.

En resum, “Grrr…” és un disc impecable que hauria de situar Bishop Allen al capdemunt del pop, amb referents immediats com The Decemberists o Okkervil River, però en versió lleugera, són un dels grups interessants del panorama, i els podreu veure el 27 d’abril a l’Auditorium cortesia de Pecan Pie.

Us deix amb True Or False, d’una original sessió en una mena de vinoteca, esper que vos animi. Podeu veure tota la sessió al web de Art In The Age.

Art In The Age Presents…Bishop Allen “True or False” Live from Art In The Age on Vimeo.