Per veure les fotos haurem de premer el link cap a la pàgina de Flickr

Els comentaris d’aquesta pàgina també els podeu complementar amb els de la pàgina de Flickr.

Dijous 1 de juny

* SOUTHERN ARTS SOCIETY va ser el primer concert que vèrem. Un grup de rock amb tics techno com estava de moda als anys 80. A estones em recordaven a Songdog, potser per la semblança entre els líders d’ambdues bandes.

* CASTANETS eren avorrits. Pràcticament no en record res.

* NO-NECK BLUES BAND són una banda extranya però quan surt la cantant nipon a berrear davant el micro es converteixen en inaguantables.
* MOTORHEAD. Per a desgràcia nostra sembla que l’encantador Lemmy segueix en plena forma. Crec que aguantàrem tres temes

* WHY? són un trio en pincipi agradable, fins que te n’adones que possiblement apareguin al proper anunci de Calvin Klein o Bennetton, aleshores vaig desconectar.

* I’M FROM BARCELONA no són de Barcelona sinó de Suència. D’on sinó? Aquesta “troupe” de més de 30 persones fa cançons amb gràcia que semblen més adequades per Eurovisió.

* YO LA TENGO. Uff, per rematar un dia funest, res millor que les rallades de distorsió de 15 minuts de Ira Kaplan et fan venir això, “ira”, si no ets un incondicional.

Divendres 2 de juny

* P:ANO són una banda amable del Canadà, d’on sembla sortir de tot els darrers temps. Va ser el primer concert del Festival on vaig sentir-me bé, tot i que al disc sonen molt més complets que en directe.

* MICK HARVEY és un col·laborador habitual de Nick Cave i se nota, però va fer un concert força reeixit.

* DRIVE-BY TRUCKERS varen oferir una classe i un saber fer impressionant. Per a no coneixe’ls (pecat pecat) vaig disfrutar com un mico.

* JENS LEKMAN fa un soft-pop amable ben envoltat de dones. Inofensiu.

* ISOBEL CAMPBELL no és el mateix sense Mark Lanegan. El seu substitut va provar amb dignitat de cobrir les carències, però això no bastava.

* RICHARD HAWLEY fa ver un concert molt agradable amb el seu revival 50′s. En sé d’un mallorquí del nord de l’illa a qui Hawley va tocar la fibra.

* DINOUSAUR JR se podria llevar el Jr en aquestes altures. Un rollo desagradablement amplificat i fora de lloc.

* FLAMING LIPS feren un gran concert. No crec que sigui necessari tanta parafernàlia com porten perquè en el fons són grans músics i tocaren de puta mare. Un 10 a Wayne Coyne pel seu paper de “guru” de la festa.

Dissabte 3 de juny

* BIG STAR estaven millor retirats. Grans temes dels genis Chilton i el difunt Bell però una actuació gens convinçuda.

* THE DEADLY SNAKES, en canvi, convencèren amb l’actuació més intensa de pur rock’n'roll que vaig veure en tot el festival. Al final el guitarrista tocant des del terra, el pianista pujat als teclats i tocant amb el peu i al bateria se l’hagueren de dur a pes perquè no podia ni caminar: Genials!!!

* LOU REED va començar desganat a tocar cançons no clàssiques i vàrem fugir a manducar.

* LAMBCHOP pareixen Van Morrison. Actuació freda i calculada. Perfecte i sense ànima. Prescindible.

* CENTRO-MATIC com a Lloseta feren una actuació brillant. Aquesta banda encapçalada pel talentós Will Johnson són la gran esperança de l’americana més clàssica (a l’estil de Uncle Tupelo o Whiskeytown). Déu els doni llarga vida!