pecan pie header image 2

The Wynntown Marshals + Senior i el cor brutal @ Sa Congregació

18 gener 2009 · Autor: joanet · 2 Comentaris · Concerts

Data: 11 de desembre de 2008
Lloc: Sa Congregació (Sa Pobla)
Públic: 75 persones

* Moltes gràcies a Silvio Sarralde i a Jorge García Femenía per les fotos. Sense vosaltres no hauria quedat testimoni gràfic!

Keith Benzie

Aquest quart any de vida de Pecan Pie es va tancar amb el concert de The Wynntown Marshals i Senior i el cor brutal. Els finals d’any sempre et fan tornar la vista enrera i fer balanç i aquest 2008 ha estat un any musicalment molt fructífer per Pecan Pie. Les quatre cites organitzades han suposat més feina que mai, però les satisfaccions han compensat amb escreix. Primer de tot pels mateixos artistes, immediatament després pel públic. Potser més fins i tot que gaudir dels concerts és la cara de satisfacció després d’un concert dels espectadors i els comentaris en sortir.

En aquest sentit, el concert dels Wynntown Marshals i de Senior va ser un altre èxit, perquè els espectadors que vencent en un poc agradable vespre hivernal la natural peresa mallorquina, varen animar-se a anar a Sa Pobla, varen sortir de la sala amb una satisfacció marcada, i això és fantàstic.

Els primers en eixir a escena foren els valencians Senior i el cor brutal. Lo brutal és que tot just uns minuts abans havien aterrat a l’aeroport de Palma, havien arribat a Sa Congregació i fet una prova de so curta ja a punt d’obrir les portes al públic. Senior & co. estaven emocionats perquè aquesta trobada era també la inauguració oficial del seu primer CD “L’Experiència Gratificant” (Malatesta Records, 2008) i per increïble que sembli va ser al petit camerino de Sa Congregació on obriren el paquetet i per primera vegada varen tenir el CD a les mans… CD que després es va vendre, i amb molt èxit, a la sortida.

El concert de Senior va ser excel·lent, la banda és una perfecta màquina d’executar rock’n'roll, les cançons que composa Senior són d’una gran qualitat i demostren un talent com a singer-songwriter natural i cultivat, i amb l’avantatge d’entendre fàcilment unes lletres cantades en la nostra llengua. El resultat, un concert on el públic s’ho va passar d’allò més bé i on a cada punt se m’acostaven els Wynntown Marshals (que no entenien ni una paraula) i em feien el signe de OK amb el pulgar per amunt.

Moment especial: Quan, presentant el seu tema “Els més grans”, Senior diu “En valencià diem els grans, en mallorquí we love pecan pie“. Personalment un dels moments emocionants perquè no només artísticament sinó com a persona, Senior -Miquel Àngel Landete- ha estat el descobriment de 2008… i per ésser just, he de donar les gràcies a en John Tirado per això.

Després de deixar l’escenari Senior, varen pujar els escocesos The Wynntown Marshals. Els Marshals són la nova encarnació d’un dels grups més especials que hagi tengut el privilegi de conèixer, The Sundowns. Quin potencial tenia aquella banda!!! Tenien allò especial que tenen només alguns, pocs, un “quelcom” que varen plasmar en un excel·lent disc que se diu “Calabasas” del que tenc dues còpies. Una de les dues la regal al primer que s’interessi i ens escrigui demanant-la. El cas és que per “diferències personals” dos dels membres dels Sundowns varen deixar el grup (un d’ells és Ross Taylor, ara a Dropkick, de qui muntam concert per febrer, no us el perdessiu!). La resta de membres amb dos nous reforços han muntat The Wynntown Marshals. Part de la màgia s’ha perdut pel camí. Els Marshals són molt bons i tenen una qualitat vocal i instrumental indiscutible, però aquesta orientació un xic més madura i seriosa tenia el seu contrapunt més gamberro i roquer en el temps dels Sundowns.

Però el concert va ser impecable. Varen aconseguir fins i tot que alguns del públic preferissin estar-se drets al passadís de Sa Congregació ballant a lo country enlloc d’estar-se asseguts a les cadires. Al bis final, amb versió de Neil Young, amb fallo inclòs, la banda estava pletòrica.

I això és tot. Agrair molt sincerament l’ajuda de’n John Tirado (gran amic), de’n Nacho per la pedal-steel (la vàrem trobar al final!) i de Mr. Josep Self per salvar-nos “in extremis” amb la bateria. Gràcies a tots!

Etiquetes: ··

2 respostes de moment ↓

  • 1 Ignasi Amer // 6 juliol 2009 a les 16:55

    Molt bona actuació de Senior que varen saber transmetre bones vibracions; del altres (Wynntown) ni parlar-ne, prepotents, pel fet de ser el grup principal esperant per sortir al costat del passadís de la congregació com volent fer fora Senior, amb un guitarra solista fent gala de virtuós executant licks a tort i dret amb excés de volum comparat amb la resta del grup, un slide guitar que per moments no pareixia saber ni quin tema interpretava i un cantant que per molt que vulgui demostra estar ben acabadet… el concert monoton i sonant totes les cançons igual
    com un loop d’una hora de duració…..decebedor

  • 2 joanet // 6 juliol 2009 a les 17:13

    Un comentari destraler, però no exempt de raó. Per mi la veritat és que el show de Senior va escombrar als Wynntown Marshals, però no em puc carregar, ni molt menys l’actuació d’aquests.
    Em sobra totalment el guitarrista solista en aquest grup. Del tot i la seva actuació va ser la que va malmetre el resultat global.
    En lo altre no estic tant d’acord. Pens que Keith Benzie (el cantant) té un talentarro per al rock americà i és una pena que alguns membres de la banda no estiguin a l’altura.
    Quant al pedal-steeler, el pobre va fer lo que va poder amb l’instrument que li vàrem poder trobar.
    De tota forma, gràcies per la teva opinió i per venir als concerts :-)

Deixa el teu comentari