Data: 2 de novembre de 2008
Lloc: Teatre de Lloseta
Públic: 170 persones

* Agraïments a Daniel Nabil i Neus Fafa per cedir-nos les fotos del concert. Són genials!

Qui hagués dit que un diumenge de novembre Pecan Pie aconseguiria una important fita dins la seva petita història. Sense cap dubte les excel·lents condicions del Teatre de Lloseta i la programació estable i de qualitat que Fona manté en aquest indret són un atractiu pel públic, i a Pecan Pie ens estrenàvem en aquest indret… i volem repetir! Gràcies especials a n’Ana Espina per la seva involucració, dedicació constant i les seves atencions cap a nosaltres.

Ja anticipàvem en l’artístic que el concert dels Hazey Janes seria com aquell que tant ens va impactar l’any passat dels Attic Lights, però el que no sabíem i vàrem tenir el plaer de descobrir és que n’Andrew, n’Alice, en Matthew i en Liam són uns tios tan collonuts com aquells, i ens varen deixar un buit a dins el dia que ens despedíem. La seva curta visita queda ja farcida de memòries al nostre cap com per exemple quan innocentment m’havien fet la pregunta “Quin és el teu artista favorit de tots els temps?” i després, dins els camerinos del teatre em dedicaren una acústica, improvisada i emocionant versió de “In My Hour Of Darkness”, però sobretot l’estreta relació que establiren amb en Fernando, camarer del Cafè Al Vent on es passaren hores i hores cantant cançons tradicionals escoceses, cançons dels Bealtes, i d’altres mentre es servien canyes ells mateixos… o com varen dir al concert “Mahou the drink of Gods!”. Entranyables.

I el concert va ser brutal. Apabullant. Sonorament molt potent. Una demostració del millor power-pop que se pot trobar. Enllaçaren cançons dels seus dos treballs anteriors: l’EP homònim i el llarga durada “Hotel Radio”, a més del seu nou single “New York” i molts temes del que serà el seu nou treball que portarà per títol “Hands Around The City”, promet ésser un dels discs de 2009. A moments em semblava mentida que només hi hagués quatre músics a l’escenari. Els teclats de n’Alice, l’afilada guitarra d’Andrew i els magnífics jocs vocals de Liam, Alice i Andrew omplen un escenari com poques coses… quina veu que té Andrew!

És difícil descriure el concert però bastava veure les cares del públic. Una expressió de felicitat adornava les cares del públic, i això ens fa tant contents: aquest és l’objectiu de Pecan Pie!

Una menció especial mereix My Dear Flotsam… primer un agraïment a tots ells i molt especialment a David Goodman per haver acceptat amb només una setmana de marge incorporar-se al cartell, però sobretot pel soberbi concert que varen oferir. My Dear Flotsam són un terretrèmol en directe, unes cançons magnífiques i una banda que sóna superpotent. Per a molta gent assistent era la primera vegada que veien My Dear Flotsam i tothom a la sortida volia saber d’ells, i per a alguns, superaren fins i tot als escocesos! No varen ésser pocs els que mos ho varen dir! Per favor compreu-lis el seu disc, que vos portareu a casa un regal dels deus.

La galeria i el vídeo són testimoni de la que, fins a la data, ha estat la cita més exitosa de Pecan Pie.

12►

Vídeo de New York al Teatre de Lloseta: