Data: Dijous 23 de juliol de 2009
Lloc: S’Església Nova (Son Servera)
Públic: 250 persones

* Agraïm a na Gundula les magnífiques fotografies que ens ha deixat i el suport que sempre ens presta

Sempre ens costa iniciar una crítica d’un concert propi, i, per això, de vegades passen dies o setmanes abans no surt. Perquè? Bona pregunta. Potser perquè ens sentim massa propers a l’esdeveniment com per esser prou objectiu, però potser perquè després d’un concert sempre hi ha com una mena de cansament vital entorn el mateix que senzillament ens costa tan sols pensar-hi. Curiosament aquesta vegada no he hagut de menester més que un parell de dies per pensar-hi objectivament (?).

Començaré per lo negatiu. Bishop Allen sorprenen molt més la primera vegada que la segona.

Ja està lo negatiu

Lo positiu. Abans d’entrar en la pròpia descripció del concert, deixeu-me que tengui unes paraules del més sincer agraïment per a l’Ajuntament de Son Servera i especificament en les persones de Pep Álvarez, regidor de festes i unes  quantes coses més i de na Carme Nebot, regidora de turisme. Quan Bishop Allen em varen avisar de que volien tornar a Mallorca, des del primer instant vaig tenir la idea de fer-ho a l’exterior, de drets i en un lloc que havia de ser bonic. Afortunadament a la nostra illa n’està ple de llocs així i vaig llençar-me a la recerca d’aquest indret ideal. El problema és que necessitava col·laboració de l’ajuntament que fos perquè sinó una cosa així no es pot fer. Totes les portes estigueren tancades, totes menys la de Son Servera que ben aviat varen engrescar-se amb la idea. Tot aquell magnífic muntatge de so i il·luminació que se va poder gaudir a s‘Església Nova va ser obra i gràcia de l’ajuntament. Chapeau per ells! Crec que gràcies a ells vàrem poder tenir el millor escenari i el millor so que mai ha tengut un concert de Pecan Pie!

I si anam a la qüestió artística. Estic contentíssim d’haver enrolat el nou projecte de’n John Tirado per al concert.. Ell i tota la seva nova banda The Slow-Motion Party varen estar impressionants. En John ha sabut reinventar-se i hi ha vida després de The Nash. Aquest nou projecte que es materialitzarà en un nou disc que sortirà abans no acabi l’any té molta qualitat i es mereix fer-se un lloc important. Els 35 minuts tocats a Son Servera només a base de nous temes com Suddently o Gang Of One foren un tast perfecte per quedar-nos amb les ganes d’un concert complet. I la banda! Dóna gust veure els músics dels que s’ha envoltat. En particular, Damià Tejedor a la guitarra impressiona i a més fa unes veus que fan créixer en textures la part vocal d’aquesta banda.

Després, el torn de Bishop Allen. Si bé a l’Auditorium els de Brooklyn varen tenir el públic entregat des del primer minut, en certa manera a Son Servera es donà una situació diferent. Per a una bona part dels assistents Bishop Allen eren uns desconeguts i estaven més a l’expectativa que no pas guanyats des del primer acord. Però aquestes naturals (i des del meu punt de vista, preferibles) reticències varen durar lo que dura el primer tema. Immediatament tothom estava rendit i la gent qui, expontàniament havia agafat cadiretes de plàstic de les capelles de s’Església Nova per seure’s, va aixecar-se de les cadires i va veure que aquell concert era per estar drets i ballant i movent-se.

Bishop Allen varen fer un set curt, similar al de la primera actuació a Palma i amb un sol bis, però la gent volia més i ho va haver de demostrar amb molta insistència per convénce’ls de tornar a sortir a rematar la nit amb dos trallazos pop-rock.

Ara sí que la festa havia acabat.

Però em resta un parell de cosetes per destacar. L’impressionant escenari de s’Església Nova. Aquest lloc té pura màgia. Malauradament vàrem haver de passar-nos quasi tot el concert pendents de la taquilla, però quan vàrem poder deixar-ho estar per posar-nos entre el públic, al bell mig del “meollo”, vaig sentir la màgia d’aquell lloc, es podia tocar! No només és molt maco, és que s’estableix una relació entre públic i artista que et fa realment tenir la sensació de que participes del concert. Aquí s’han de fer més coses!!!

I ara sí, lo darrer és per Bishop Allen. Són tan grans com persones que com músics. D’ells va ser la iniciativa de tornar i tot, tot, tot, han estat facilitats, agraïment i amabilitat per la seva part. El detall. El concert havia acabat, la gent ja s’havia fet fotos, comprat discs, etc. Noltros ens vàrem posar a recollir les cadires… i amb un no-res, teniem a Bishop Allen al complet, ajudant-nos a recollir cadires, quasi jugant. “Matching-chairs game” va dir en Justin en referència a que cada cadira havia d’anar apilada amb les que eren com ella. Són grans!!

Això és tot. Moltes gràcies a tots els qui vareu venir… ho sent pels que haguereu de fer molts quilòmetres, però va valer la pena, no?