Data: Dijous 3 de desembre de 2009
Lloc: Teatre de Lloseta
Públic: 160 persones

Si el concert de Tim Easton va ser reparador, el de Blueberry Hill i Attic Lights ha estat el retrobament amb les persones més entranyables del món: Noel, Colin, Jamie, Tim i Kevin, o el que és el mateix, Attic Lights. Aquest  concert s’estava gestant des de principis d’any, quan vaig rebre un correu electrònic de Francis McDonnald demanant-me si estaria interessat en repetir amb ells. Je je je. si estaria interessat!!!

Al final ens vàrem posar d’acord entre Pecan Pie, els amics valencians d’Alta Tensión i el festival Easy Pop Weekend i així els Attic Lights han pogut fer la seva primera mini-gira espanyola.

A això hem d’afegir que des d’aquella mítica actuació de 2007, na Maria Bennàssar i jo havíem estat gestant que Blueberry Hill fessin d’artistes convidats. Quan al final les dates es varen concretar, va pràcticament coincidir amb la publicació del segon disc de la banda, “Giants” (2009, Luciinda), amb lo que pareixia la quadratura del cercle.

El lloc va ser l’immillorable Teatre de Lloseta. Tot estava a punt. L’actuació de Blueberry Hill va ser fins i tot millor del que m’imaginava. No només tenen talentt per crear unes grans cançons, sinó que la seva recreació en directe és més viva que al disc. Després d’un començament un pèl tímid, especialment de na Maria que ha tengut pogues oportunitats de tocar amb tota la banda a la seva illa. Però poc a poc varen amollar-se i se veiaa com estaven disfrutant del seu concert. Al meu costat, un estorat Colin em deia que li agradava molt Blueberry Hill i els comparava a Camera Obscura. “Podrien ésser grans a Escòcia” em va dir. Hi estic d’acord.

Quan els Attic Lights varen pujar a l’escenari la sala ja presentava un gran aspecte i a petició de’n Kevin el tímid públic mallorquí es va acostar a l’escenari. Començar amb Never Sick Of The Sea fa que te fiquis la gent a la butxaca, però és que el repertori dels escocesos està plagat de joies com aquesta. El show va tenir molts moments per recordar com quan Colin ens va dedicar Winter On, la interpretació d’alguns dels nous temes que apareixeran al segon disc, la versió de Guided By Voices demanada pel Sr. Olivetti o la versió dels australians Mental As Anything.Va ser un gran concert que ens va permetre veure que Attic Lights s’han professionalitzat, han madurat, però no han perdut gens ni una mica d’encant personal i es mantenen fidels a aquest estil amb grans melodies, guitarres furioses i precioses harmonies vocals.

I abans de tot això havíem tengut la sort de tornar a col·laborar amb Punt78 on els Attics varen demostrar que sense amplis ni micros són també una banda plena de talent i, sobretot, encant. Llàstima que la pluja fes que potser molta gent no vingués a la tenda perquè es va crear un ambient molt guapo entre la banda i la gent que va venir a veure’ls en acústic.

I vàrem tenir la sort de poder gaudir encara més dels Attics al seu concert de València. Allà tot estava en mans dels amics d’Alta Tensión i noltros només mos havíem de deixar dur i disfrutar. I el de València va ser un concert brutal. La banda va estar igual de bé que a Lloseta, però el fet diferencial va ser un públic bolcat que se sabia totes les lletres! Quina enveja! Què content vaig estar per ells! A sota podeu veure el començament del concert de Vaalència amb Never Sick Of The Sea i God.

A València ens vàrem despedir amb la promesa que no esperaríem tant per a la propera vegada. I una promesa és una promesa

A part de les fotos, ejem, amateur nostres, també podeu veure les de professionals com Dani Nabil, Sandra Almazán i la crònica i fotos del web El Rincón del Rock.

12►